Resultats de la cerca

El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte conjunt web…

L’exploració de Mart Un nou mapa geològic de Mart presentat per la NASA mostra evidències que en aquest planeta podrien haver existit grans llacs en els seus inicis Hi ha grans dipòsits sedimentaris a la regió de Hellas que podrien haver estat plens d’aigua fa entre 3500 i 4500 milions d’anys Aquesta nova evidència se suma a les ja existents sobre la presència d’aigua a Mart en el passat Després de més de sis anys en funcionament, l ’Spirit , un dels dos robots de la NASA que explora la superfície de Mart, va patir greus problemes en quedar-se atrapat a la sorra de la superfície del planeta…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…

Trànsit de Venus Imatge del trànsit de Venus presa pel satèllit Hinode © JAXA / NASA El pas de Venus per davant del Sol és un dels fenòmens astronòmics més inusuals Per les característiques de les òrbites de Venus i la Terra, els trànsits de Venus es produeixen de dos en dos cada vuit anys, i el següent, al cap de més d'un segle Així, el 2004 es va produir un d'aquest trànsits i el 2012 el següent, però ara ja no se n'observaran de nou fins el 2117, i posteriorment el 2125 Per aquest motiu, el 5 de juny milers d'astrònoms afeccionats i professionals van estar pendents d'aquest fenomen Des de…

Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…

El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…

La nau Rosetta arriba al seu objectiu La nau Rosetta , que va permetre cartografiar el cometa Churyumov-Gerasimenko, seguirà en la seva trajectòria per continuar estudiant-lo © ESA / Rosetta / NAVCAM Després de deu anys de viatge, el 6 d’agost la nau Rosetta de l’Agència Espacial Europea ESA es va convertir en la primera nau a orbitar un cometa, en aquest cas el Churyumov-Gerasimenko En el seu camí cap al cometa, Rosetta va apropar-se a dos asteroides, Steins el 2008 i Lutetia el 2010, per tal de fotografiar-los Després d’aquest darrer la nau va ser posada en estat d’hibernació durant 19…

El meteorit dels Urals El matí del 15 de febrer un meteorit va impactar prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, situada al vessant oriental dels Urals Uns estudis posteriors van determinar que es tractava d’un asteroide d’uns 17 m de diàmetre i una massa d’unes 10000 tones que va entrar a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra Durant el viatge a través de l’atmosfera, l’asteroide es va fragmentar en molts trossos, la majoria dels quals s’acabaren desintegrant i d’altres van arribar fins a la Terra L’ona de xoc va causar diversos ferits i nombrosos danys materials A l’octubre se’n va…

Primera fotografia d’un forat negre Primera imatge d'un forat negre al centre de la galàxia M87 © Event Horizon Telescope collaboration El 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope EHT va presentar la primera imatge d’un forat negre, en concret el que es troba al centre de la galàxia M87, una galàxia ellíptica gegant situada a una distància de 16,1 megaparsecs Un forat negre és un cos prou dens per a generar un camp gravitacional a la seva superfície del qual ni tan sols la llum pot escapar Fins ara, els forats negres només es podien detectar de manera indirecta, observant l’efecte que…

Els confins del sistema solar Des de fa uns quants anys, una bona part de l’estudi del sistema solar se centra en les seves regions més externes, i en concret en el cinturó de Kuiper, la regió que s’estén més enllà de Neptú i que es troba poblada per nombrosos planetes nans, com ara Plutó Al desembre es va anunciar el descobriment del cos del cinturó de Kuiper i del sistema solar més llunyà fins ara observat Es tracta d’un cos d’uns 500 km de diàmetre i de forma esfèrica, situat a unes 120 unitats astronòmiques del Sol –recordem que una unitat astronòmica UA és la distància mitjana entre la…