Resultats de la cerca

Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…

El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte…

El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…

Aquest 2025 se celebren els 20 anys del descobriment d’un gran objecte més enllà de Plutó, el  planeta nan Eris  i del seu satèllit  Disnòmia , en un moment en què l’estudi del sistema solar exterior estava en plena efervescència Descobreix més sobre el tema tot llegint a Divulcat  l’article “ Disnòmia, filla de la discòrdia ”, del director del Parc Astronòmic Montsec i doctor en Astrofísica Salvador José Ribas Rubio, dins el seu blog  Una mirada a l’Univers

La nau Rosetta arriba al seu objectiu La nau Rosetta , que va permetre cartografiar el cometa Churyumov-Gerasimenko, seguirà en la seva trajectòria per continuar estudiant-lo © ESA / Rosetta / NAVCAM Després de deu anys de viatge, el 6 d’agost la nau Rosetta de l’Agència Espacial Europea ESA es va convertir en la primera nau a orbitar un cometa, en aquest cas el Churyumov-Gerasimenko En el seu camí cap al cometa, Rosetta va apropar-se a dos asteroides, Steins el 2008 i Lutetia el 2010, per tal de fotografiar-los Després d’aquest darrer la nau va ser posada en estat d’hibernació durant 19…

El meteorit dels Urals El matí del 15 de febrer un meteorit va impactar prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, situada al vessant oriental dels Urals Uns estudis posteriors van determinar que es tractava d’un asteroide d’uns 17 m de diàmetre i una massa d’unes 10000 tones que va entrar a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra Durant el viatge a través de l’atmosfera, l’asteroide es va fragmentar en molts trossos, la majoria dels quals s’acabaren desintegrant i d’altres van arribar fins a la Terra L’ona de xoc va causar diversos ferits i nombrosos danys materials A l’octubre se’n va…

Una revolució astronòmica en marxa Gràfics de la primera detecció d’una fusió de dues estrelles de neutrons, a través dels detectors LIGO Hanford i Livingston, EUA i Virgo Itàlia © Lawrence Berkeley National Laboratory / Roy Kaltschmidt L’any 2016 va ser notícia l’observació d’ones gravitacionals que van fer els observatoris bessons LIGO als Estats Units La importància d’aquest fet va ser reconeguda el 2017 amb el premi Nobel de física, atorgat als científics Rainer Weiss, Barry C Barish i Kip S Thorne «per contribucions decisives al detector LIGO i l’observació d’ones gravitacionals» Més…

Noves dades sobre la formació de l’Univers El cel vist pel satèllit Planck de l’ESA quan tenia uns 380000 anys Els colors reflecteixen temperatures lleugerament diferents de la mitjana de 2,7 K de la RFM © ESA / Planck Collaboration Després de dos anys a l’espai, el satèllit Planck de l’Agència Espacial Europea va revelar els seus primers resultats Destinat a l’estudi de la radiació de fons de microones RFM, observada amb menor detall anteriorment pels satèllits COBE i WMAP de la NASA, el Planck ha ofert una imatge amb una resolució més alta i que reforça les troballes ja conegudes pel que fa…

Trànsit de Venus Imatge del trànsit de Venus presa pel satèllit Hinode © JAXA / NASA El pas de Venus per davant del Sol és un dels fenòmens astronòmics més inusuals Per les característiques de les òrbites de Venus i la Terra, els trànsits de Venus es produeixen de dos en dos cada vuit anys, i el següent, al cap de més d'un segle Així, el 2004 es va produir un d'aquest trànsits i el 2012 el següent, però ara ja no se n'observaran de nou fins el 2117, i posteriorment el 2125 Per aquest motiu, el 5 de juny milers d'astrònoms afeccionats i professionals van estar pendents d'aquest fenomen Des de…

Esfera d’un mol de silici pràcticament perfecta que servirà per a definir el valor de la unitat de massa, el quilogram © CSIRO - Australian Centre for Precision Optics Aquest any va començar amb la notícia d’un experiment espectacular pel que fa al grau de precisió que s’ha assolit Es tracta d’un experiment motivat per la necessitat de trobar un patró per a definir la unitat de massa –el quilogram– a partir de constants fonamentals que es puguin mesurar en qualsevol laboratori, en lloc de basar-se en el patró de platí i iridi que es conserva a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de…