Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…

Promogut per la Federació Catalana de Coloms Esportius, la seu canvia cada any i el club local també ajuda en l’organització La durada sol ser d’un mes, i la competició es basa en l’acoblament i la regularitat dels coloms Els guanyadors reben un premi econòmic i formen part de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya d’aquell any

Guanyà el campionat social absolut del Reial Club de Tennis Barcelona 1970, 1973 El 1989 fou candidat a la presidència del FC Barcelona El 1993 fou vicepresident del Barça Fou director del Trofeu Comte de Godó de tennis 1985-2008 També ha estat vicepresident econòmic del RCT Barcelona Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 dirigí l’Estadi Olímpic i fou coordinador de l’anella olímpica

Fou impulsada per César Apezteguía, Salvador Fábregas, Francesc Gòdia i Juan Jover amb la finalitat de participar en proves internacionals, en una època en què era molt difícil sortir de l’Estat espanyol per participar-hi La seva vida fou curta, ja que les tres primeres curses en els circuits francesos d’Albi i Montlhéry i en l’italià de Torí no tingueren gaire èxit esportiu i econòmic

Des del 1994 dirigeix l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu La seva tasca s’haorientat vers la recerca, la conservació, la difusió i la restitució integral de la cultura popular, i considera el joc tradicional com un eix extraordinari per a promoure el desenvolupament econòmic i social dels Pirineus Ha participat en diversos projectes de recerca sobre jocs tradicionals i és autor de diferents publicacions i articles en aquest àmbit

Fou fundat l’any 1966 per la fusió de l’Antorcha i el Sícoris de Lleida, amb l’objectiu de formar una entitat de qualitat que tingués aspiracions d’ascens a primera divisió La primera temporada es classificà per disputar la fase d’ascens, però no aconseguí l’objectiu final La temporada 1969-70 perdé la categoria i la falta de suport econòmic provocà que es desfés la fusió i l’Antorcha i el Sícoris tornessin a competir de manera independent

El 1960 entrà a la directiva del Club Tennis Sabadell, que presidí 1975-83 Formà part del Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell 1965-79 L’any 1984 fou nomenat tresorer de la Federació Catalana de Tennis, i el 1988, vicepresident econòmic L’any 1993 fou nomenat vicepresident d’honor de la federació catalana El 1994 fou l’organitzador del primer Campionat de Catalunya per comarques de tennis Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Vinculat al Club Nàutic Amposta, fou tres vegades campió d’Espanya en categoria juvenil i tres vegades més en categoria sènior l’any 1994, en quatre sense timoner el 1996, en dos sense timoner, i el 1997, en dos sense timoner També assolí una medalla de bronze al Campionat del Món juvenil de Banyoles 1991 i una altra com a sènior sub-23 1992, totes dues en vuit amb timoner Participà també en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment fou responsable econòmic de la Federació Catalana de Rem

El procés s’inicià el 2001 i es culminà al març del 2003 amb la celebració del plenari de l’esport Fou la primera ciutat d’Europa que consensuà un document per a tot el seu sector esportiu Els seus pilars bàsics foren consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport i mantenir el reconeixement internacional per a acollir esdeveniments esportius d’alt nivell, convertir-la en un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport, i promoure les activitats esportives a través del teixit associatiu per a enfortir la cohesió social En aquest pla d’acció s’hi…

La cleptomania és un trastorn de la conducta de causa desconeguda que es caracteritza per la tendència a la sostracció o el robatori d’objectes, no pel valor econòmic o la utilitat immediata que tenen, sinó per anullar la tensió que hom experimenta abans d’efectuar el robatori i per sentir-se gratificat quan s’ha realitzat L’acte és compulsiu, no hi ha planificació prèvia ni es compta amb la collaboració d’altres persones La persona cleptòmana és conscient del trastorn que l’afecta i sovint se sent deprimida, ansiosa o temerosa de la possibilitat d’ésser detinguda o de perdre el…