Resultats de la cerca

Començà a navegar al Reial Club Marítim de Barcelona, en les modalitats snipe, vaurien i dragon Després passà als creuers, i en quatre ocasions feu la Regata Mare Nostrum en solitari i tres cops més amb un tripulant També realitzà la regata de 1000 milles sense escales, Vilanova-Sardenya-Vilanova, i diverses travesses de l’Atlàntic i el Pacífic, a més de diferents creuers pel Mediterrani

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà la regata Mare Nostrum navegant en solitari 1998, 2005 i també navegant a dos 1999 Participà en dues Transat 650 2003, 2006 i en altres proves estatals i internacionals, com la segona edició de la Barcelona World Race amb el We are water 2010-11 Rebé el gallardet d’or i argent de l’Associació de Navegants Solitaris 2006

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona i guanyà diversos Campionats de Catalunya i de nombroses regates internacionals Representà Espanya en quatre Campionats del Món 1965, 1967, 1969, 1971 Després feu d’entrenador de l’equip espanyol de vela en tres Mundials, en què la delegació espanyola obtingué un subcampionat Carles Pich, 1975 i dos campionats Abascal, 1975 Pedro Campos, 1976 Navegà en embarcacions de 6 m, FI, Dragó, Snipe, 470 i Vaurien El 1987 fou elegit vicepresident de la Vaurien International Association

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment amb Frederic Virgili Ambdós disputaren la classe FI-6 m en els Jocs Olímpics de París 1924, i foren els primers campions d’Espanya de la classe Star 1941 Assolí altres títols estatals, fou campió d’Europa i guanyà el preolímpic 1936, però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola impedí que participés en els Jocs de Berlín

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà especialment en classe dragó Fou campió d’Espanya 1960 i de Catalunya 1963, i guanyà la Copa Diputació 1966 i regates d’àmbit internacional com el Trofeu Araquan, la Copa Acàcia i el Trofeu Dux 1961, 1963 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb el seu germà Josep i Joan Mirangels D’altra banda, exercí diversos càrrecs en la Federació Espanyola de Tir Olímpic i, el 1972, rebé el diploma d’honor de la Unió Internacional de Tir

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà sobretot en classe dragó Guanyà la Copa Acacia i el 1r Campionat d’Espanya de Dragons 1960, el Trofeu Baudilio Danés 1961, i la Copa Diputació 1964 Competí en classe dragó durant els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb Joan Mirangels i el seu germà Santiago

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou campió d’Espanya en la classe 420 en tres ocasions 1978, 1979, 1980 i subcampió en 470 1980 En l’àmbit internacional fou campió d’Europa Júnior en 420 1978 i assolí un tercer lloc al mundial absolut de 420 1978

Destacà en la classe 420, navegant en equip amb Jordi Xammar, en la qual assoliren molts èxits nacionals Campionat d’Espanya juvenil, 2009 i 2010, i en categoria absoluta, 2010 Copa d’Espanya juvenil, 2008 i 2009, i en categoria absoluta, 2009 i internacionals, com el Campionat del Món juvenil ISAF 2010, 2011 o el Campionat del Món juvenil 2011 A partir del 2012 navegà en la classe 470, també amb Jordi Xammar, amb qui guanyà el Campionat del Món juvenil 2013, 2014 i el d’Europa juvenil 2014, i la Copa d’Espanya en categoria absoluta 2012, 2014 Rebé la distinció de promesa de l’any 2010 de la…

Fundat al principi de la dècada de 1940, promogué i organitzà activitats lúdiques Posteriorment s’interessà pel patí de vela, i el 1950 organitzà el Campionat d’Espanya d’aquesta classe Guanyà el primer Gran Premi de Barcelona de patí de vela 1951 El 1952 deixà pas al Club de Mar de Sitges