Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Teplice
Ciutat
Ciutat del NW de Bohèmia Septentrional, Txèquia.
Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil
Ústí nad Labem
Ciutat
Capital de la Bohèmia Septentrional, a Bohèmia, Txèquia.
Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries
Zlín
Ciutat
Ciutat de la província de la Moràvia Meridional, a Txèquia.
Situada a les vores del riu Dřevnice, poc abans de l’aiguabarreig amb el Morava, el creixement urbà es degué a la installació de les grans fàbriques de calçat de la família Bat'a Té també factories mecàniques accessoris d’automòbil i indústria de pneumàtics i de cautxú sintètic Entre el 1945 i el 1990 s’anomenà Gottwaldov
Plauen
Ciutat
Ciutat de Saxònia, Alemanya, prop de la frontera amb Txèquia.
Té indústries tèxtils d’antiga tradició Centre del Vogtland, el vogtat del llinatge dels Weida, la ruïna de castell dels quals hi subsisteix Destruïda en part 1944-45, conserva encara un bon nombre d’edificis d’estil gòtic o barroc
Rybnik
Ciutat
Ciutat del voivodat de Slaskie, Polònia, vora la frontera amb Txèquia.
Centre administratiu, industrial i d’una zona d’extracció de carbó Nus ferroviari
Opava
Ciutat
Ciutat de la Moràvia Septentrional, Txèquia, vora la frontera amb Polònia.
Centre d’una regió agrícola i forestal, és un mercat important Del 1849 al 1918 fou capital de la Silèsia austríaca
Olomouc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la Moràvia Septentrional, a Txèquia, prop del riu Morava.
És nus de comunicacions, amb importants indústries metallúrgiques, alimentàries i químiques Té universitat i és bisbat des del 1063 i arquebisbat des del 1777 Hi ha la catedral de Sant Wenceslau començada al segle XII i algunes esglésies gòtiques i barroques La casa de la ciutat és l’antiga residència dels prínceps-bisbes 1664-1774 Del segle XIII al XVII fou, alternativament amb Brno, capital de Moràvia
Reichstadt
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, Txèquia, a l’E d’Ústí nad Labem.
És coneguda per l’acord que hi tingué lloc el 1876 entre el tsar de Rússia Alexandre II i Francesc Josep d’Àustria, en el qual aquest decidí de mantenir-se neutral en la guerra russoturca
Morava
Riu
Riu de Moràvia, Txèquia, afluent del Danubi per l’esquerra (378 km).
Neix al vessant sud del massís de Śneznik, als Sudets, prop de la frontera polonesa, i drena l’ampla depressió de Moràvia, vorejant els darrers contraforts dels Carpats Blancs o Occidentals En el curs baix, fronterer amb Àustria, rep l’afluent principal, el Dyje, i desguassa al Danubi poc abans de Bratislava