Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
barbiturisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica per hàbit o abús de barbitúrics.
El barbiturisme subagut és produït per l’ús freqüent i prolongat de dosis mitjanes de barbitúrics la simptomatologia és presidida per son profunda, i poden presentar-se erupcions cutànies, tremolors, disàrtria, nistagme, diplegia, etc El barbiturisme agut és produït per dosis molt fortes de barbitúrics en temptatives de suïcidi o per accident pot conduir al coma i a la mort si hom no practica ràpidament un tractament adequat en les formes menys greus, el coma s’alterna amb estats d’agitació delirant El barbiturisme crònic, anomenat també toxicomania barbitúrica, és produït per la ingestió de…
absenta
Enologia
Licor que hom obté macerant les fulles del donzell (Artemisia absinthium) amb anís i determinades herbes, i destil·lant la barreja.
Té un sabor ardent i una olor forta El seu abús crea un alcoholisme molt greu En alguns països n'és prohibida la fabricació i distribució
recurs de reposició
Dret processal
Recurs, equivalent al de reforma en la jurisdicció civil i la contenciosa administrativa, interposat per un dels litigants que se sent agreujat per una resolució del jutge i que en reclama la modificació.
Susceptible d’abús, la llei disposa que no sigui obstacle per als efectes de la resolució i exigeix, si s’interposa contra un proveïment, la citació de la disposició legal que hom creu infringida
ciberseducció de menors
Electrònica i informàtica
Dret penal
Ciberdelicte en què un adult, valent-se sovint d’una identitat falsa, estableix una relació afectiva amb un infant o un jove menor d’edat amb l’objectiu d’obtenir-ne imatges de contingut sexual o d’abusar-ne o agredir-lo sexualment.
La ciberseducció de menors és delicte encara que no s'arribin a obtenir les imatges o a consumar l'abús o agressió, i es preveu el tipus agreujat si va acompanyada d'intimidació, coacció o engany
afartament compulsiu
Psicologia
Trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per la presència d’episodis recurrents d’ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d’aliments, els quals provoquen en la persona afectada sentiment de culpa i problemes de sobrepès.
Les persones que pateixen aquest trastorn, contràriament a les que pateixen bulímia nerviosa, no duen a terme accions compensatòries per prevenir l’augment de pes, com ara l’autoprovocació del vòmit o l’abús de laxants i diürètics
afectació
Literatura
Ús d’un estil o d’un mètode que no s’adiu amb el tema tractat, de manera que l’escrit es ressent d’exageració o de manca de naturalitat.
El rebuscament de les imatges, la preocupació excessiva pel detall, l’abús de les antítesis, etc, són formes d’aquesta presumpció d’elegància, freqüent en autors dels períodes d’exuberància com els renaixentistes o els barrocs o de decadència
nicotinisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica de nicotina produïda per l’abús de tabac.
El quadre agut es caracteritza per basques, vòmits, sialorrea, sequedat al coll, diarrea, miosi, taquicàrdia, suors fredes i mareig
amok
Estat d’extraordinària excitació acompanyat d’al·lucinacions visuals, observat sobretot a Malàisia.
Comporta impulsos agressius, envers tota mena de persones sense distinció L’origen ha estat cercat tant en l’abús de l’opi com en el simple desig de venjança, bé que actualment hom s’inclina a considerar-lo com un fenomen epilèptic
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot…
Bernat Queixanes
Metge.
Es graduà en medicina a Barcelona És autor d’un treball en el qual combat l’abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metges valencians Adversus valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos, de ratione mitendi sanguinem in febribus putridis 1592