Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Joan Fuster i Gimpera
Pintura
Pintor.
Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador en l’obra del…
Pere Coll i Rigau
Agronomia
Agricultor.
Introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX Se n'anà de jove a Cuba, on aplegà una fortuna considerable En tornar-ne, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs en els aiguamoixos abandonats de la comarca El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit allegant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals el 1909, n'aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva
Joan Fausto Martí i Casadellà
Economia
Empresari.
El 1955 es feu càrrec de la petita empresa constructora familiar començada el 1832 pel seu besavi, i constituí el Grup Fausto, amb seu a Torroella de Montgrí, que inclou una trentena d’empreses de la construcció i promoció, industrials, turístiques i de serveis A banda, destacà la seva participació en diferents organitzacions empresarials fou president 2005, reelegit el 2007 de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona 2006, vicepresident del gremi Unió d’Empresaris de la Construcció UEC, vicepresident de la patronal…
Ullà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a l’esquerra del Ter, aigua amunt de Torroella de Montgrí.
Situació i presentació Limita amb Torroella de Montgrí E i N, Bellcaire d’Empordà NW, la Tallada d’Empordà W, Fontanilles SW i Gualta S El municipi s’estén des dels vessants meridionals de l’extrem de ponent del massís del Montgrí, la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter Per la seva situació inclou part de les terres àrides i rocoses del massís i un sector de la plana alluvial El poble d’Ullà i el barri de la Roqueta, que forma part de l’expansió urbana de Torroella, són els dos nuclis de poblament agrupat del municipi La carretera local de Santa Cristina d’Aro a Figueres C-31,…
Dolors Bassa i Coll
Política
Política.
Diplomada en magisteri per la Universitat de Girona 1979 i llicenciada en psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya 2007, ha exercit la docència a Palafrugell 1979-86 i a Torroella de Montgrí 1986-2015 Regidora de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per Esquerra Republicana de Catalunya 2007-15, en l’àmbit sindical ha estat secretària de política social i ocupació 2005-08 i secretària general 2008-15 de la Unió General de Treballadors de les comarques gironines Dins la Universitat de Girona, ha estat membre del Consell Social 2001-13 i del Consell…
Unió Esportiva L’Estartit
UE L’ESTARTIT
Futbol
Club de futbol de Torroella de Montgrí i l’Estartit.
Es constituí el 1979 i el 1983 entrà a formar part de la federació catalana La màxima categoria assolida per l’equip masculí, ja desaparegut, fou la primera territorial El futbol de base del club es fusionà amb el futbol de base de la Unió Esportiva Torroella per crear l’Escola de Futbol Baix Ter L’any 1992 sorgí la secció de futbol femení i amb el temps ha esdevingut un club exclusivament femení, un dels més destacats de Catalunya El primer equip ha guanyat tres títols de segona divisió 2005, 2006, 2007 i ha jugat a la Superlliga estatal El seu terreny de joc és el camp…
Enric Vilà i Armengol
© Fototeca.cat
Música
Instrumentista de fiscorn, compositor i estudiós de la sardana.
Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona , Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta , Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM a partir de les seves vivències l’han convertit en…
,
Albert de Quintana i Combis
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jaume el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i…
,
Juan Luis Panero Blanc
Literatura
Poeta castellà.
Fill de Leopoldo Panero i germà de Leopoldo María Residí en diversos països europeus i americans, i l'any 1985 s'establí a Torroella de Montgrí La seva poesia, de trajectòria independent, de veu personal i que ha exercit un mestratge en els poetes joves, vol explicar al lector la seva presència en el món a través de recorreguts per les friccions que aquest oposa als seus desigs i les reflexions que susciten els objectes, les vivències i les circumstàncies Medita sobre l’amor i la mort, amb sovintejades allusions al suïcidi Ell i la seva família foren objecte del documental El…
la Costa Brava
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina