Resultats de la cerca

El 1920 inicià l’activitat docent Desenvolupà noves tècniques que aplicà a la Coopérative de l’Enseignement Laïque, fundada per ell el 1928 Internat en un camp de concentració 1940, hi preparà el Moviment de l’Escola Moderna, que el 1957 s’organitzà internacionalment Freinet, de tendències laïcistes i socialitzants, basà el seu ideari pedagògic en el treball cooperatiu autogestionat i experimental Entre altres innovacions, introduí la impremta a l’escola i la correspondència interescolar Als Països Catalans, la seva obra tingué un gran ressò a partir de les conferències que féu a…

Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president de Croàcia el 1990, any que en declarà la independència Reelegit…

Fundat per Miquel Duran i Tortajada , s’autoqualificava d’“autonomista i d’avisos i notícies”, i el primer número es publicà el 2 d’agost de 1910 Catalanista conservador i molt proper a la Lliga Regionalista , per suspensió governativa fou transformat 1919 en Diari de Sabadell i sa Comarca , amb nova numeració, però amb el mateix ideari Després de Manuel Duran, en foren directors Joan Arús Colomer de l’agost del 1916 al novembre del 1919 i Josep M Castellet i Pont fins l’octubre del 1924 Entre el 1924 i el 1934, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal el dirigiren…

Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán…

Fill de Josep Ferrer i Vidal Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a La Renaixença  edità la “Biblioteca Clàssica Catalana”, però es decantà cap a la collaboració amb la política centralista Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d’Amics del País i de la Cambra Industrial fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis , entitat que presidí en 1904-36 Juntament amb Francesc Moragas i Barret , redactà l’ Ideari…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San Fernando 1972,…

Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’…

Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del  Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de  Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera vegada coloms…

Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i…