Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’Estrada i algunes masies…

L’església parroquial de Santa Maria, actualment arruïnada, depenia ja el 1362 de la d’Agullana

Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel

Exercí a Girona Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat  1910 i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona Fou elegit diputat al parlament català el 1932 Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s’establí a Palamós

Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana —era gendre de Baldiri Agullana— i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera emparentat amb els Cartellà Sarriera i els seus moriren en la fugida El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario

Havia depès eclesiàsticament d’Agullana i després de la Jonquera

Després de passar per Agullana, desemboca al collector prop de l’Estrada

Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona Hi tingueren drets els Montcada s XII i després els Cartellà, els Xetmar i els Pinós Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents

Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida