Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Juneda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Juneda, de 47,35 km 2 , es troba al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre un paisatge encara urgellès, regat pel canal d’Urgell, i la plataforma garriguenca S, on s’alça el Tossal Gros 482 m Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs E, les Borges Blanques SE, Cervià de les Garrigues S, Castelldans SW i W, un enclavat el Masroig de les Borges Blanques W, amb el segrianenc de Puigverd de Lleida NW i amb Torregrossa N, que pertany al Pla d’Urgell Té un enclavament l’Infern entre els termes de…
baronia de Juneda
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de la vila de Juneda.
Des del s XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356, als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment 1381 als comtes de Cardona
Club de Futbol Juneda
Futbol
Club de futbol de Juneda.
Fundat l’any 1918, començà disputant partits amistosos En el de la festa major del 1930 l’equip fou reforçat pels jugadors Arocha, Guzmán i López, del FC Barcelona El 1940 s’inscriví a la Federació Catalana i al final dels anys seixanta ascendí a primera territorial, categoria que alternà durant uns quants anys amb la segona territorial Al principi dels anys setanta fou reforçat per l’exbarcelonista Ribelles Estigué inactiu entre el 1988 i el 1990 La temporada 1999-2000, després de diversos ascensos, pujà a preferent, on jugà les temporades 2000-01 i 2002-03 Posteriorment tornà a primera…
Joan Duch i Arqués
Literatura catalana
Poeta.
Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un Noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995 que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i féu traduccions
Joana Tomé Pàmies
ARXIU J. TOMÉ
Patinatge
Patinadora i entrenadora de patinatge artístic sobre rodes.
Entre el 1996 i el 2004 guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals en l’especialitat lliure, en figures obligatòries i en combinada També participà en campionats internacionals, dels quals destaca el primer lloc en lliure del Trofeu Internacional d’Itàlia 1999 Fou entrenadora del Club Hoquei Juneda i el Club Patins Bordeta Fou condecorada per la Diputació de Barcelona 1997, 1998, 1999 i per la Diputació de Lleida 2013
Guillem de Cervera
Història
Senyor de Juneda i Cérvoles (Guillem III de Cervera).
Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola Prengué part en la conquesta de Lleida 1149, al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’installà en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte de Barcelona, s’installà a la Suda, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell,…
Josep Cornudella i Capdevila
Metge.
Fou el continuador de l’obra de JFreixas, de qui féu una biografia Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria Des del 1973 fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Dedicà la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i fou un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya
Ramon Arqués i Arrufat
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i collaborà al “Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana”
les Besses
Despoblat
Despoblat del municipi de Cervià de les Garrigues, vora el riu Set, entre Cervià i l’Albagés.
Queden poques restes de l’antic castell L’església de Santa Maria ha estat restaurada recentment Als ss XVIII i XIX figurava agregat al terme de Juneda
torre manresana
Fototeca.cat
Història
Torre de defensa pròpia de l’antic comtat de Manresa, de planta circular, amb una sola entrada, 5 m damunt el nivell del sòl, amb una plataforma des d’on hom feia senyals de foc o de fum.
Resten els topònims de la Manresana de Prats a Prats del Rei, la Manresana de Sant Ramon del Portell, una torre Manresana ara desapareguda, prop de Linyola, i la partida de la Manresana, al terme de Juneda
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina