Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea…
Lió
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany), al N de la ciutat.
És esmentat ja el 1017 com a vilar
Florus de Lió
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Diaca a Lió, dirigí l’escola catedralícia Escriví De electione episcoporum , on reivindicà la llibertat de l’elecció dels bisbes, i la collecció canònica Capitula ex lege et ex canone collecta
Ireneu de Lió
Cristianisme
Pare de l’Església i bisbe de Lió (~178).
Deixeble de Policarp, fou un dels més grans teòlegs del seu temps Refutà el montanisme i recomanà al papa Víctor I que arribés a un acord amb els quartodecimans Polemista antignòstic i coneixedor profund de la tradició catòlica, elaborà la doctrina de l’àνακεφαλάιωσις recapitulació cristològica de l’univers La seva obra principal és Adversus haereses La seva festa se celebra el 28 de juny
Leidrat de Lió
Cristianisme
Arquebisbe de Lió.
Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800…
setí de Lió
Indústria tèxtil
Teixit de seda, sovint negra, tenyida en madeixa, amb ordit molt dens i lligat de sarja de tres.
Per la seva densitat té un aspecte semblant a un veritable setí Hom l’emprava en vestits femenins de qualitat
concili II de Lió
Catorzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Gregori X, el 1274.
Hi assistiren més de 200 bisbes i un total d’uns 400 participants, entre els quals Albert Magne, Bonaventura i Humbert de Romans Tomàs d’Aquino morí pel camí L’objectiu principal fou la unió de l’església grega amb Roma Miquel VIII Paleòleg, temorós de Carles I de Nàpols, que volia esdevenir emperador llatí de Constantinoble, envià legats al concili, que signaren la professió de fe imposada pel papa Aquesta submissió, però, mancada de suport popular, no durà gaire Entre les altres finalitats del concili hom pot destacar la reforma de l’elecció del papa i el projecte d’una croada a Terra Santa…
concili I de Lió
Tretzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Innocenci IV, el 1245.
Hi assistiren uns 150 bisbes Tenia per finalitat, segons el papa, de guarir les cinc nafres de l’Església la mala conducta de clergues i laics, el perill de l’islam, el cisme grec, les invasions tàrtares i la ruptura entre el papa i l’emperador Frederic II Aquest hi fou deposat El concili promogué, sense èxit, la predicació d’una croada
tabel·lió
Història
A l’antiga Roma, escrivà públic, expert en matèries jurídiques, amb funcions oficials.
A diferència del tabulari curial, els seus documents, per a tenir força judicial, calia que fossin completats amb jurament
rebel·lió
Dret penal
Segons el codi penal espanyol, delicte que consisteix a alçar-se públicament i de manera violenta contra un govern constituït i el sistema constitucional.
La llei orgànica 10/1995 del codi penal espanyol identifica com a culpables del delicte de rebellió tots aquells que s’aixequin violentament i públicament amb la finalitat de derogar, suspendre o modificar parcialment la Constitució enderrocar el rei o desproveir-lo de part de les seves prerrogatives impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics dissoldre o impedir el normal funcionament d’assemblees legislatives, o eliminar-ne competències o facultats declarar la independència d’una part del territori de l’Estat substituir el govern de l’Estat o d’una comunitat autònoma o impedir…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina