Resultats de la cerca
Es mostren 1554 resultats
Guilanyà
© Fototeca.cat
Hostal
Masia
Església
Masia i antiga parròquia (Santes Creus) del municipi de Navès (Solsonès), situat al vessant meridional de la serra de Busa.
Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà El lloc és esmentat ja al s XI
Antigues
Antic terme del municipi de Navès (Solsonès) situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la vall d’Ora.
És drenat per la rasa d’Antigues , que neix al coll d’Arques, sota la serra de Busa, i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l’aiguabarreig d’aquest amb l’aigua d’Ora
Ceuró
© Fototeca.cat
Poble
Poble (610 m alt.) del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del s. XI, i de les restes del castell de Ceuró
, que pertangué a l’església de Solsona.
De la parròquia depèn el santuari de Savila Al s XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
Cavall
© C.I.C - Moià
Masia
Antic terme i masia ( mas de Cavall
) del municipi de Navès (Solsonès).
Situat al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall , sota els cingles de la Llosa de Cavall, aigua avall de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord
Castellvell
Poble
Poble del municipi d’Olius (Solsonès), a l’W de la ciutat de Solsona.
Damunt la ciutat, al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell 848 m alt, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel des del 1132, de la canònica de Solsona, de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d’Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la primera guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell que enclou l’antic dit castell de Solsona l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de…
Castelltort
Poble
Poble (884 m alt.) del municipi de Guixers (Solsonès), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del s. XVIII, depèn la de Guixers.
Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica s XII La parròquia fou donada a la canònica de Solsona A l’espluga Negra hi ha restes eneolítiques vas campaniforme
Castelló
Sector o indret
Antiga batllia del municipi de Navès (Solsonès) estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló des dels segles XVI o XVII, dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloïa, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle
Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…
les Cases de Posada
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), en una plana a l’esquerra del Cardener, aigua avall de l’estret de Vall-llonga, al peu de la serra de Busa.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina