Resultats de la cerca
Es mostren 1176 resultats
anar
Dirigir-se, ésser portat, a atènyer un fi per un procés concebut com a anàleg a anar
.
anar
Les formes auxiliars dels presents d’indicatiu i de subjuntiu d’anar serveixen per a formar amb un infinitiu els temps dits perifràstics: perfet d’indicatiu, pretèrit anterior (amb l’auxiliar haver) i perfet de subjuntiu.
anar
Tenir el seu lloc adequat o usual en un indret determinat.
anar
Convenir a un fi determinat, a una investigació, a un gust; escaure.
anar
Seguit d’un gerundi, indica la continuïtat d’una acció.
anar
Presentar-se vestit o arreat de tal o tal manera, amb tal o tal peça de vestir, etc.
anar
Funcionar, procedir o realitzar-se de tal o tal manera.
anar
Unit a un infinitiu per la preposició a
, significa dirigir-se a complir l’acció indicada per l’infinitiu.
anar
Moure’s passant d’un punt a un altre per tal o tal camí, amb tal o tal vehicle, de tal o tal manera, etc, indicats per un adverbi o frase adverbial.