Resultats de la cerca

Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , “La Teula” i de Vilanova “Lo Carril de Vilanova”, i en d’altres com “Eco de la Exposición Regional”, “Revista Catalana”, de Manresa, i “La Llumenera de Nova York” Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes còmiques,…

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…

El 1990 guanyà el premi Ciutat d’Olot amb Incendi a l’Arxiu Històric 1990 i el Ferran Canyameres amb Diana caçadora 1991 Ha escrit diverses novelles adreçades al públic juvenil, com ara A la recerca dels assassins 1986, L’escalador estimbat 1986, Cop de destral 1988 i Avinguda Gibraltar 1989 Ha publicat també nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil El virus de la revolta 1990, El camí de l’aigua 1994, El pescador pescat 1996, La colla del mar 2000, Pinyons de maduixa 2003, Les set cases del Buti 2006 i el recull de narracions Calidoscopi 1986 Fou fundador i director de la revista…

Dominicà, catedràtic de la Universitat de València i de la de Tarragona fou rector del collegi de l’orde de Tortosa i lector de la seu de Tortosa Publicà diversos tractats filosòfics amb finalitat didàctica, com De rebus universalibus disputatio 1593, Opuscula philosophica 1598, Commentaria super disputationem de Trinitate Divi Thome 1602, Acromatica super universam Aristotelis logicam 1614 i Commentaria in logicam Aristotelis 1614, algunes obres pietoses, un Libro de las aguas potables y milagrosas de la fuente de Nuestra Señora de Avellá 1607 i Engaños y desengaños del tiempo con un…

Era emplaçat a l’antiga casa pairal de Cal Jan segle XV, rehabilitada, al bell mig del poble S'hi exposava una mostra de més de 1000 joguines i objectes compilats per Mayoral i distribuïts en quatre plantes que suposen 1895 m 2 d’exposició La collecció estava estructurada en quatre grans àmbits el poble i el camp objectes d’una antiga botiga de queviures, nines de cartró, etc, les fires i atraccions collecció d’autòmats, titelles, teatrins, etc, els vehicles de joguina i de pedal bicicletes, tàndems, tricicles, cotxes, màquines de tren, etc, i el món del futbol futbolins, pilotes i botes de…

Rector de Fonderalla Segrià, és autor de diverses lletres adreçades als eclesiàstics i contra Napoleó, com Carta sobre el juramento de fidelidad a Napoleón, escrita a los eclesiásticos de Cataluña 1811

Estudià a la Universitat de Barcelona i al collegi de Cordelles 1596-1601 El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús estudià a Girona i a la ciutat de Mallorca 1604-08, on tingué per mestre Alonso Rodríguez Passà a Barcelona, on féu estudis teològics, i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner Acabà la seva formació a Bogotà i s’installà a Cartagena de Indias 1615, que fou des d’aleshores el seu camp de treball S'ocupà dels malalts, dels empresonats i, especialment, dels esclaus negres procedents d’Àfrica, procurant llur formació religiosa i llur millor integració a la societat colonial,…

Estudià teologia a València Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici a Tarragona Bisbe d’Elna 1579-86, assistí el 1584 al concili provincial de Tarragona Fou després bisbe de Tortosa 1586-87 i arquebisbe de Tarragona 1587-1603 Adoptà el cerimonial romà i celebrà els concilis del 1598 i el 1602 El 1602, arran de la destitució del lloctinent general de Catalunya duc de Feria a causa de l’empresonament dels diputats acusats de desobediència, fou elegit per a aquest càrrec Decretà l’alliberament dels diputats i féu publicar les constitucions, llevat de les cinc conflictives —com la prohibició de…