Resultats de la cerca

Estudià a Constantinoble, on es féu monjo Elegit 1437 metropolita de Kíev i de tot Rússia llavors amb residència a Moscou, prengué part en el concili de Florència 1438-39, on fou un defensor convençut de la unió de l’Ortodòxia amb Roma, i fou creat cardenal Tornat a Moscou, hi proclamà la butlla d’unió, però fou empresonat pel gran duc Basili II, bé que aconseguí d’escapar-se i es refugià a Siena Itàlia El 1453 era a Constantinoble quan aquesta fou presa pels turcs i hi fou ferit, però novament pogué fugir a Itàlia Home de gran cultura humanística, aplegà molts còdexs per a la Biblioteca…

Residí a la cort i acompanyà Basili II a la guerra contra els búlgars 986 Autor d’una història, molt vivaç, de l’imperi d’Orient fins a la mort de Joan I Tsimiscés 976

La seva Història de l’Església , continuació de la d’Eusebi de Cesarea, comprèn el període que va del 305 al 439 i, generalment, és força ben documentada i imparcial

Monjo a Studios 977, fou elegit hegumen de Sant Mamas 981, a Constantinoble Deixeble de Simeó Estudita, la seva teologia recull la tradició mística bizantina centrada en la “deïficació” per la gràcia Entre les seves obres destaquen els Capítols teològics, gnòstics i pràctics , les Catequesis i, sobretot, els Himnes , que li valgueren el nom de “nou teòleg” per comparació amb el teòleg per antonomàsia Gregori de Nazianz La seva influència fou profunda en l' hesicasme Venerat com a sant per l’Església ortodoxa, la seva festa se celebra el 12 de març

Després d’haver treballat a Constantinoble i a Crimea, es traslladà a Rússia, on rebé el sobrenom amb què és conegut, a causa del seu origen Decorà l’església i pintà icones a Novgorod esglésies de la Transfiguració i de Sant Teodor, a Nižnij Novgorod, etc, i finalment a Moscou, on decorà la catedral de l’Anunciació amb Andrej Rubl'ov , del qual sembla que fou mestre S'han conservat poques obres seves i algunes de les que li són atribuïdes potser no són autèntiques, però el seu pas per Moscou donà a aquesta escola l’impuls que la féu famosa

Ocupà el càrrec de lector a l’església de Santa Sofia de Constantinoble i és autor d’una Història eclesiàstica , actualment perduda, que anava des de Constantí el Gran fins a l’any 518

Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351 Canonitzat en el sínode de…

Visqué a la cort bizantina, on ocupà altes dignitats civils i eclesiàstiques Contrari a la unió amb l’Església Catòlica, escriví la monumental ‘Ρωμαïκἡ ‘Ιστορία ‘Història Bizantina’, en tretze llibres, dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg i part del d’Andrònic II 1255-1308 Considerada com la continuació de la de Geórgios Akropolita, hi narra una part de l’expedició dels catalans Hom n'ha destacat els contrastos amb la Crònica de Muntaner

Autor d’un poema alquímic Sobre l’art sagrat , sembla que és un dels nou filòsofs que dialoguen en la cèlebre obra alquímica Turba Philosophorum

Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen  La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia , obres escrites…