Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
el Soler de Bertí
![](/sites/default/files/media/FOTO/El Soler de Bertí.jpg)
Aspecte exterior del Soler de Bertí (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Situat a l’extrem W del terme, en un pla sota el serrat del Soler
Barnils
![](/sites/default/files/media/FOTO/Barnils_20090501_CIC_IMG_1034.jpg)
Aspecte del mas abandonat de Barnils (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Mas arruïnat i abandonat del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
l’Onyó
![](/sites/default/files/media/FOTO/Onyó.jpg)
Vista del mas de l’Onyó (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), al sector oriental del terme.
Joan Baptista Espadaler i Colomer
Joan Baptista Espadaler i Colomer
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu 1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912
Ferran d’Hortafà i de Ros
Història
Militar
Militar carlí, baró d’Hortafà i de Sales, senyor de Bellpuig i de Tortellà.
Formà part, com a secretari de guerra, del govern de la Regència de la Seu d’Urgell 1820-23, i el 1835, de la Junta Superior Governativa de Catalunya, de la qual era vocal Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze de Besora 1836, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía 1832 És ridiculitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell
el Clascar
![](/sites/default/files/media/FOTO2/El_Clascar.jpg)
Aspecte del Clascar (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu
Puigdolena
![](/sites/default/files/media/FOTO/Sanatori o Santuari de Puig-dOlena.jpg)
Aspecte exterior del sanatori de Puigdolena (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Medicina
Sanatori antituberculós del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situat al vessant meridional del puig d’Olena, dominant la riba esquerra de la riera de Tenes.
Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954 Hi residí set anys i hi morí 1942 Màrius Torres El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser , regit per monges dominicanes de l’Anunciata
Bertí
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Pere_de_Berti.jpg)
Església de Sant Pere de Bertí (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situat damunt els cingles de Bertí, prop del Figueró i Montmany, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l’esquerra.
L’església parroquial de Sant Pere és actualment abandonada Dins el terme hi ha l’antic mas el Clascar , transformat modernament en castell aprofitant elements d’altres indrets
puig d’Olena
![](/sites/default/files/media/FOTO/Puig dOlena i El Serrà.jpg)
Vista del puig d’Olena, amb el santuari a Puigdolena a l’esquerra i el Serrat al peu de la muntanya (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Muntanya
Muntanya de 823 m del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Prop hi ha situat l’antic sanatori de Puigdolena
riu Demetge
Riu
Riu del Berguedà, afluent, per la dreta, aigua amunt de Sant Quirze de Pedret, del Llobregat, format al vessant E del coll de la Creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret