Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Rocacorba
Cim
Cim dels municipis de Darnius i Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà).
puig de la Creu
Cim
Cim dels municipis de Darnius, Maçanet de Cabrenys i la Vajol (Alt Empordà).
Josep Maria Poblet i Guarro
Literatura catalana
Dramaturg, assagista i biògraf.
Vida i obra Autor de formació autodidàctica Exercí una notable activitat política a les files d’Esquerra Republicana El 1939 s’exilià a França i després a Cuba i a Mèxic, on impulsà i dirigí els respectius elencs teatrals dels casals catalans A l’exili collaborà a El Poble Català , Catalunya i Ressorgiment La seva producció literària està, en bona part, relacionada amb el teatre Les seves primeres obres foren representades a Montblanc durant els anys vint Ideals que s’imposen 1919, Sorpreses de l’amor 1920 i Allò que no es pot recobrar 1923 Obtingué diversos premis en els Jocs Florals de la…
Illa
Panoràmica d’Illa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme.
Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del…
Josep Maria Poblet i Guarro
![](/sites/default/files/media/FOTO/A003021.jpg)
Josep Maria Poblet
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
De formació autodidàctica, visqué a Madrid, França, Cuba, Mèxic i els EUA Visqué al Parallel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla Dedicat a l’activitat política, milità al partit Esquerra Republicana Durant la guerra civil fou secretari del president del Tribunal de Cassació de Barcelona, Josep Andreu i Abelló En acabar el conflicte, el 1939, s’exilià a França i, després de passar per Cuba, a Mèxic Treballà com a còmic professional i escriptor A l’exili, obtingué diversos premis en…
la Vajol
la Vajol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al límit amb el Vallespir.
Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’Agullana E,…
el Ricardell
Veïnat
Veïnat del municipi de Darnius (Alt Empordà) a l’E del poble, als vessants de la serra de la Solana.
Agullana
![](/sites/default/files/media/FOTO/A051706.jpg)
Edifici modernista de l’asil Gomis d’Agullana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’Estrada i algunes masies…
Boadella i les Escaules
![](/sites/default/files/media/FOTO/A022825.jpg)
El poble de Boadella d’Empordà, a la vora de la Muga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme de Boadella i les Escaules, de 10,76 km 2 , s’estén a la vall mitjana de la Muga, riu que el travessa de NW a SE, i corre en gran part encaixat entre els vessants de les serres que formen part dels últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i de Terrades al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius El formen el poble de Boadella, cap de municipi, i el de les Escaules Resclosa…
suro
![](/sites/default/files/media/FOTO/suro.jpg)
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…