Resultats de la cerca

Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de Rueda que s’…

Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922 Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences A la fi del s XVII era lloc reial L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles Modernament ha estat restaurat és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat Formà un municipi independent fins l’…

En el límit del Regne de València establert per Jaume I el 1238, restà a la banda valenciana, però poc temps després la demarcació fou novament establerta just a l’E de la vila

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…

Situació i presentació El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura aquest també confronta pel S, els dos darrers del Baix Empordà El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels A septentrió, pel molí del…

La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes fins…

Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a…

És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal i permet el…

La seva església Sant Vicent depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX