Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
diòcesi
Història
Divisió administrativa a l’imperi Romà originària de les províncies orientals.
Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…
interdiocesà | interdiocesana
diòcesi
Cristianisme
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.
En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
gallofa
Cristianisme
Petit llibre per a ús dels eclesiàstics que indica l’ofici de cada dia.
Les diòcesis i algunes congregacions i comunitats religioses solen publicar gallofes anualment, en les quals inclouen sovint, al final, una relació de llurs clergues o religiosos
Pelegrí Lluís Llorens i Raga
Història
Erudit.
Canonge arxiver de la catedral de Sogorb, publicà articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia 1964 i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón 1974
Ello
Ciutat
Ciutat romana de la província Cartaginense, al límit de les actuals províncies d’Albacete, Alacant i València segons l’Itinerari d’Antoní
.
Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe
lluís
Cristianisme
Membre de la branca masculina derivada de la congregació mariana que tingué aquest nom per la seva especial devoció i el seu patronatge de sant Lluís Gonzaga.
A la fi del s XIX foren instituïdes congregacions de lluïsos, independents de la congregació mariana, a totes les diòcesis catalanes han estat famosos els lluïsos de Gràcia, els lluïsos de Taradell, que han deixat el nom a una cobla de música, i els lluïsos de Girona
Francesc Riquer i Bastero
Cristianisme
Religiós franciscà i bisbe.
Regí les diòcesis d’Osca 1384-93, de Vic 1393-1400 i de Sogorb 1400-09 Assistí al concili de Perpinyà 1409 Les seves intervencions en el Cisma d’Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina