Resultats de la cerca

Periodista ocasional, assolí una certa fama com a llibretista de moltes òperes de Verdi Ernani 1844, Macbeth 1851, La traviata 1853, La forza del destino 1863, etc, i d’algunes de Mercadante, els Ricci, etc Morí en la misèria

Fou empresari d’òpera a Madrid on fou també llibretista d’EArrieta i a Barcelona, on estrenà l’òpera La hermana de Pelayo 1853 Escriví també els llibrets per a òperes de Verdi Nabucco, Attila , etc

Llicenciat en dret, es dedicà a escriure i aviat es destacà com a autor de llibrets per a Rossini Il turco in Italia , 1814, d’una gran originalitat, puix que fa Construir l’acció a un personatge, per bé que assolí la màxima fama associat a Bellini Il Pirata , 1827 La sonnambula , 1831 Norma , 1831 i Donizetti L’elisir d’amore , 1830 Lucrezia Borgia , 1833 en aquestes obres mostra una influència classicitzant Com a periodista, polemitzà contra el Romanticisme

L’any 1659 féu representar la Pastorale d’Issy , amb música de Robert Cambert, associat amb el qual féu nous assaigs que anuncien la creació de l’òpera francesa Juntament amb Cambert obtingué privilegi reial per a fundar l’Académie de Musique de París, inaugurada amb Pomone 1671, però, arruïnats tots dos, fou empresonat per deutes 1672 fou alliberat quan Lulli adquirí el privilegi de representar

Compongué els llibrets de diverses òperes que, musicats per Gluck, reportaren una gran renovació del gènere melodramàtic Orfeo 1762, Alceste 1766 i Paride ed Elena 1770

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues amoroses que es…

Famós per la seva òpera Gl’inganni felici , en poc temps es convertí en l’autor de moda pels seus llibrets d’òpera n'escriví trenta-sis, gairebé tots de tema històric o mitològic, i disset oratoris Collaborà amb músics com A i DScarlatti, Händel i Vivaldi Fou també director del teatre de Cort a Viena 1718-28

Es destacà com a autor de drames naturalistes És autor de llibrets d’òpera, especialment per a Puccini sovint en collaboració amb GGiacosa, com La Bohème 1896, Tosca 1900 i Madame Butterfly 1904, i per a altres autors veristes, com Giordano Andrea Chénier , 1896, Mascagni, etc

Dugué a terme una gran varietat d’activitats relacionades amb la música Fou autor d’unes 150 òperes còmiques i d’unes 1 400 cançons de tema humorístic Creà el table-entertainment , espectacle en el qual es conjugaven el cant, la recitació i l’execució en un sol actor