Resultats de la cerca

Fundada el 1985 pel director d’orquestra Ernest Martínez Izquierdo i el flautista David Albet, actual director artístic del conjunt, amb l’objectiu de donar a conèixer les obres dels joves compositors catalans Ben aviat amplià el repertori a tota la creació del s XX i, especialment, a la promoció de nous autors mitjançant obres d’encàrrec i estrenes absolutes De caràcter polivalent i flexible, el seu repertori abasta des de peces per a solista fins a obres per a quaranta instruments JAAmargós, RGerhard, JGuinjoan, MMatalon, KSaariaho i MLindberg són alguns dels compositors als qui ha dedicat…

Disposa d’una sala simfònica de 2319 seients, una sala polivalent 350 i una per a concerts de cambra 700 És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i hom hi preveu que aculli les installacions de l’Escola Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música de Barcelona El 2000 començaren les activitats del Servei Educatiu de l’Auditori, basades en un projecte d’abast pedagògic elaborat per representants de l’Auditori, de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat…

Creat a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, que n’és l’organitzador, presenta durant aquests dies l’actuació de més d’una cinquantena de grups o intèrprets independents en diversos gèneres i estils pop, rock , folk , new-age , música electrònica o d’avantguarda, etc, en general poc coneguts i de trajectòria recent, tant internacionals com procedents dels Països Catalans Les actuacions tenen lloc en diversos punts de la ciutat, entre d’altres la plaça del Rei, la plaça Reial, la rambla del Raval, el Fòrum i l’antiga Fàbrica Damm , empresa principal patrocinadora del festival

El seu repertori inclou les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc

Alguns fragments són tropats, mentre que en d’altres és emprat l' hoquetus , procediment característic de l' ars nova francesa

Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’…

Ramon Bonell, Ricard Lamote de Grignon i, més tard, Rafael Ferrer en foren sotsdirectors Celebrà regularment sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí, al Palau de la Música Catalana Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom Mort Toldrà, en fou director interí Rafael Ferrer fins que, el 1967, fou dissolta l’orquestra i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona

El primer concert de jazz que organitzà fou l’actuació de Benny Carter i el quintet Hot Club de França a Barcelona 1936 Després de la guerra, reprengué les activitats i ha fet actuar a la Ciutat Comtal les màximes figures mundials d’aquest gènere Organitzà el Festival Internacional de Jazz de Barcelona entre el 1966 i el 1976

Dissolta el 1850, del 1851 al 1885 se succeïren Francesc Fremont, Rafael Berga 1858, Joan Capdevila 1863 i Josep Sampere 1870 en la direcció d’una banda d’una quarantena de músics L’any 1886 fou reestructurada o creada —si hom considera les característiques actuals— la Banda Municipal, i fou creada al mateix temps l’Escola Municipal de Música, amb la qual s’havia de trobar íntimament lligada, sota un sol director i amb la collaboració, en general, dels mateixos professors Durant deu anys assolí una perfecció notable, dirigida per Josep Rodoreda Aquest fou succeït el 1896 per Antoni Nicolau,…

Era formada per vuitanta instrumentistes i actuà a diverses ciutats catalanes Manresa, Tarragona, Tortosa, etc, i al Palau de la Música Catalana, de Barcelona Dedicà especial atenció a la música catalana Amb intervals d’inactivitat, actuà fins l’any 1942 Posteriorment han emprat aquest nom algunes formacions orquestrals ocasionals per a l’enregistrament de discs