Resultats de la cerca

Fou premiat als Jocs Florals 1912 i en altres certàmens 1911, 1918 la collecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília

Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats

Estudià magisteri i l’exercí al Masnou Fou callígraf de l’ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi Contribuí a la fundació d’altres noves escoles En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses publicacions Publicà una Memòria pedagògica 1886 sobre l’ensenyament a Catalunya, una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal 1896 i un Cançoner escolar català 1918 —en collaboració…

De professió treballa a l’ensenyament públic com a psicopedagoga Ha publicat els reculls de poemes  Bri de vols 1996, Clissar les hores 1998, Totes les mars són una sola mar 2005, Fragments de cel 2007,  Bastir la mar endins 2008, premi Jordi de Sant Jordi 2009,  En el desert dels meus ulls 2009, premi especial de poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008,  Itinerari de tendresa 2010, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia 2009,  Paraules sota la pell de l’univers 2012,  Aquest so entre el no-res i l’infini t 2016 i  En el decréixer de la pluja 2017, premi Marià Manent de…

Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte…

Mestre jubilat de secundària, debutà l’any 2004 amb Postals de Calders , al qual han seguit Camins d’hivern 2008 i Sis dies d’agost 2009, premis Narcís de Seguer de poesia de Vallgorguina i Jordi Pàmies, D’aquí estant no es veu la mar 2010, premi Goleta i Bergantí del Masnou,  Bages i Parlo d’Aloma 2010, premi Marià Manent És autor de diversos poemaris no publicats, però reconeguts en premis literaris com  Vora l’aigua premi Terra de Fang Deltebre 2007,  Miniatures premi Ciutat de Terrassa 2007, Obsedit premi Montseny 2008, Lluna vella premi Terra de Fang de Deltebre 2008,…

El seu local disposa sovint de sales de lectura, de joc, de billar o de festes Es difongueren a Europa des de mitjan s XIX seguint el model dels clubs anglesos el fet de pertànyer llurs socis a un determinat grup social o professional o a una mateixa tendència política motivà sovint l’aparició de més d’un casino en una mateixa població casino agrícola, casino militar, casino dels senyors, casino liberal, casino republicà Als Països Catalans han destacat el Casino Balear 1841, el Casino Gerundense 1845, el Casino Barcelonès 1845, el Casino Mercantil Barcelonès, el Casino Aliança del Poblenou…

Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’Exposició Universal…