Resultats de la cerca

Fou iniciada pels europeus els coreans, tanmateix, tenen una tradició lingüística pròpia molt antiga al s XVI, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i de les primeres exploracions de l’Àfrica Els primers treballs, fets per missioners i afeccionats, eren en general d’una qualitat molt baixa, i Wilhelm von Humboldt fou l’únic gran lingüista general, abans del s XX, que els aprofità Vers el 1910 hom començà d’apreciar clarament el valor, amb vista a la lingüística general, de la coneixença de les llengües més diverses Deixant de banda algun seguidor de Humboldt, tal com FN Finck, i algun…

La influència dels moviments feministes en ciències socials ha aportat aquesta nova perspectiva d’anàlisi antropològica, crítica amb les deformacions que l’antropologia ha patit per la seva formulació androcèntrica Ha potenciat les investigacions sobre el paper de la dona a les diferents societats, aspecte que solia quedar fora de l’abast o de l’interès dels antropòlegs de les generacions anteriors També estudia les relacions entre gèneres i les formes en què aquestes s’han donat a les diferents societats i al llarg dels segles

En aquest sentit, la mitologia és una activitat recent la història de la qual té força punts de contacte amb la de la lingüística Hom pot fixar quatre tendències en la investigació des del darrer terç del s XIX la mitologia comparada, l’escola antropològica, i el simbolisme i el funcionalisme La mitologia comparada, que hom pot considerar representada pels treballs de Max Müller, recorre a les etimologies i a les comparacions per tal d’arribar a l’"arrel” dels fets que estudia, els quals, en llurs manifestacions històriques, acaba considerant com a malalties del llenguatge, per…

Estudià a la Universitat de València, d’on fou professor 1946-48 i on es doctorà 1948 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de Madrid 1948-59, i s’especialitzà en antropologia, cultura i història americanes Catedràtic d’arqueologia americana de la Universitat de Sevilla 1959, el 1967 passà a la Complutense de Madrid, on restà fins a la jubilació 1987 i de la qual fou vicerector 1976-83 Des del 1951, que dugué a terme una exhaustiva investigació de les colleccions del Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic, féu nombroses estades a Llatinoamèrica, on realitzà diverses excavacions…

El terme, traducció de la paraula alemanya Weltanschauung , és susceptible d’interpretacions molt diverses, segons que hom l’entengui com a elaboració d’un sistema racional o com a simple exposició d’una actitud valorativa personal Hom pot parlar d’equivalència entre cosmovisió i sistema filosoficometafísic, concepció antropològica o, fins i tot, ideologia religiosa

Professor de diverses universitats, és autor de Kierkegaard und Nietzsche 1933, Von Hegel zu Nietzsche 1941 iem> Weltgeschichte und Heilsgeschehen ‘Història mundial i esdeveniment salvífic’, 1953 Fa una interpretació de la història i la seva significació a partir d’una perspectiva antropològica occidental, que considera l’home com un ésser natural, al marge de cap dimensió transcendent

Aquest procés s’inicia en la infantesa d’una manera inconscient amb l’aprenentatge de les conductes més elementals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig, conscients, de noves formes culturals segons si s’adiuen o no amb els models adquirits en la infantesa Pot ésser considerada una versió antropològica del concepte de socialització

Estudià lingüística africana a Berlín, i, ja a Anglaterra, el 1932 seguí els cursos de Malinowski i Seligmann Féu 1933-35 una gran enquesta antropològica entre els nupes de Nigèria, i rebé 1938 el nomenament d’antropòleg del govern al Sudan Angloegipci Després de la Segona Guerra Mundial professà antropologia a la Universitat de Canberra Autor de nombroses monografies sobre temes africans, entre les seves obres es destaquen Foundation of Social anthropology 1951 i The Theory of Social Structure 1957

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist Havent donat per suposada la tricotomia antropològica cos, ànima, esperit, ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble 381 Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església