Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
pavana
Dansa i ball
Dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, possiblement originària de Pàdua (padovana).
Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d’introducció a d’altres danses Modernament ha estat emprada per Saint-Saëns, Fauré, Ravel, etc Ha originat diversos balls tradicionals als Països Catalans, on és una part integrant del ball de les gitanes i de la dansa de Castellterçol A la Catalunya nova hi ha diferents modalitats del ball de bastons que duen aquest nom
passamezzo
Dansa i ball
Dansa del Renaixement, probablement d’origen italià, de temps binari i pas lent.
És semblant a una pavana
pasdoble
Dansa i ball
Dansa, i inicialment marxa militar, molt popular a Castella, a Andalusia i a l’Amèrica Llatina, vers el 1920.
Associada a les festes de toros on és interpretada per una banda, figura també en diverses sarsueles Normalment és de ritme binari i escrita en compàs de 2/4 o de 6/8, però en alguns casos també pot ésser de ritme terciari i de compàs 3/4
pericón
Dansa i ball
Dansa tradicional argentina, de compàs 3/8, que sol ballar-se per grups de parelles col·locades unes de cara a les altres.
Data del s XIX
muñeira
Música
Dansa i ball
Dansa popular sovint cantada, pròpia de Galícia.
És de compàs 6/8 o, més rarament, 3/8, i sol ésser acompanyada amb flauta, gaita i pandero
ball cerdà
Dansa i ball
Dansa popular, de caràcter cerimoniós, variant del ball pla, ballada principalment a les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars fins a èpoques recents, a les festes majors.
Presentava nombroses variants generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final Sovint acabava amb un ritme molt precipitat
ball de cascavells
Dansa i ball
Ball popular en què els balladors, generalment homes sols, porten cascavells als braços i a les cames, o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
Fou molt popular al Principat, especialment a la Catalunya septentrional, de la Noguera Ribagorçana al Llobregat, on el ballaven les vigílies de les festes majors formava part, en alguns llocs Bages, de la festa de les caramelles És ja documentat el 1481 a Barcelona amb motiu de l’entrada de la reina Isabel de Castella