Resultats de la cerca

Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…

En fou nomenat president Joan Güell La seva actuació proteccionista fou reforçada amb la creació de l’Institut Industrial de Catalunya El 1861 fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç, però l’Institut Industrial de Catalunya continuà existint

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894,…

Fill d’ Esteve Canals i Guerau , n’heretà la fàbrica S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja 1764 La Junta…

En esclatar la Guerra Gran 1793, es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop la setmana L’any 1798 formà part del consistori municipal

Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat

A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat…

Professor 1912 a l’Escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí 1908 el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents entre les quals el dinamòmetre continu És autor de nombroses obres de l’especialitat Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias textiles , etc Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales 1947 i una Teoría física de la música 1948

Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per…

El 1860 inicià per compte propi una classe de teoria de teixits, de gran influència en la naixent indústria tèxtil Estudià científicament el teler mecànic, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços Fundà la primera escola de la península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic És autor de Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos 1880, Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos 1882 i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos 1886