Resultats de la cerca
Es mostren 2431 resultats
lineació
Geologia
Fàbrica linear repetitiva i distribuïda homogèniament en una roca.
Generalment és producte de la deformació tectònica, tot i que el terme també ha estat utilitzat per a fàbriques d’origen sedimentari o magmàtic Les lineacions poden ser definides per minerals allargats orientats parallelament entre ells mateixos, per microplegament crenulació, per intersecció entre superfícies d’estratificació i de foliació, etc Alguns tipus de lineació són bons indicadors de la direcció d’estirament o de transport tectònic durant la deformació
leucoxè
Geologia
Producte d’alteració de minerals rics en titani, com l’ilmenita o la titanita.
És integrat fonamentalment per rutil, en cristalls molt petits
inversió tectònica
Geologia
Reactivació en sentit oposat d’una falla o d’una zona de cisalla.
També s’utilitza el terme d’inversió per a designar un canvi de moviment vertical, sigui d’aixecament o d’enfonsament, d’un bloc o d’una regió de l’escorça terrestre, com per exemple l’aixecament d’una antiga conca sedimentària
interferència de plegaments
Geologia
Procés o morfologia que resulta de la superposició de dos o més episodis de plegament en direccions diferents.
Les característiques de la interferència depenen de la posició espacial eixos i plans axials relativa dels plecs de cada episodi successiu, a més dels mecanismes de plegament operatius
indicador cinemàtic
Geologia
Estructura indicadora del sentit de moviment en una falla o en una zona de cisallament dúctil.
Hi ha indicadors de totes les escales, des de macroscòpiques fins a microscòpiques, cas que fa necessari l’ús del microscopi petrogràfic per al seu reconeixement Entre els indicadors més utilitzats cal destacar les estries amb graons mineralitzats en les falles fràgils, i les foliacions obliqües i cristalls asimètrics en les zones de cisallament dúctil
imbricació
Geologia
Estructura de blocs de roca solapats i limitats per falles inclinades, que convergeixen en fondària en una falla basal.
És característica en els cinturons d’encavalcament de les serralades, com ara els Pirineus
imbricació
Geologia
Ordenació de còdols, inclinats i solapats, que es forma en el llit de grava d’un corrent d’aigua.
Els còdols s’inclinen en sentit oposat al del flux, fet que pot servir d’indicador de paleocorrent en sediments conglomeràtics antics
hemipelagita
Geologia
Sediment o roca sedimentària formada per una barreja de material terrigen (generalment decantat a partir d’un corrent) i material pelàgic (restes de microorganismes).
És característica d’ambients marins d’una certa fondària, com ara els talussos o els glacis continentals
greisen
Geologia
Agregat poc consolidat de quars i filosilicats produït per alteració hidrotermal de roques granítiques, poc després del seu emplaçament.
Les miques solen pertànyer a les espècies moscovita o lepidolita, i hi ha minerals accessoris com ara fluorita, turmalina i caolinita Els greisen tenen un aspecte granular i groller, de vegades setinat, a causa del seu contingut en mica blanca, i alguns d’ells presenten mineralitzacions productives d’estany i de tungstè
geobarometria
Geologia
Determinació de la pressió a la qual una roca metamòrfica cristal·litzà en funció de les associacions minerals en suposat equilibri termodinàmic.
Es complementa amb la distribució dels elements químics en proporcions variables en els minerals Pot basar-se també en l’estudi d’inclusions fluides dins dels cristalls