Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
serra de Gavaldor
Serra
Contraforts de la serra d’Alèdua, dins els Serrans, que encaixen el Túria entre els municipis de Gestalgar, Xera i Sot de Xera, Bugarra i Pedralba i que, a mesura que es van acostant al Camp de Túria, van perdent altitud i són menys abruptes.
Sierra de Gata
Serra
Serralada de la península Ibèrica, a l’oest del Sistema Central, entre les províncies de Salamanca i Càceres.
S'estén en direcció SW-NE, parallela a la vall del riu Alagón, fins a la frontera portuguesa Constitueix un bloc fracturat format per materials granítics i esquistosos que assoleix la màxima altitud a l’Alto de Jalama 1 592 m
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la Vall de…
serra Gallinera
Serra
Contrafort N del pic de la Dona, que separa les valls de Carançà i de Mentet (Conflent).
serra dels Frares
Serra
Alineació muntanyosa (718 m) aïllada entre els corredors prebètics de l’oest del Vinalopó que separa els termes del Fondó dels Frares i del Fondó de les Neus (Vinalopó Mitjà).
serra de la Forna
Serra
Alineació muntanyenca (517 m) del Vinalopó Mitjà, dins el municipi de Novelda.
serra de Curull
Serra
Serra del nord de la Plana de Vic, dins el municipi de Sant Pere de Torelló, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus.
Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull
serra de Cubeishic
Serra
Serra de la Vall d’Aran, que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la Coma d’Auran (2 427 m).
Domina, pel sud, el pla de Cubeishic , vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs
serra d’Es Cròdos
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la dreta de la Garona, entre la vall de Varradòs i la del riu Salient, dins el terme de Viella.
Culmina al pic d’Es Cròdos 2 322 m alt
serra de Crevillent
Serra
Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.
Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…