Resultats de la cerca
Es mostren 6505 resultats
potos
![](/sites/default/files/media/FOTO2/potus.jpg)
Potos
© MPG
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les aràcies, amb tiges de fins a 20 m de llargada, fulles ovals o cordiformes, de 30 cm, de color verd clar brillant amb taques grogues, les adultes molt més grans i irregularment pinnatífides, i flors amb una espata d’uns 15 cm de llargada que només neixen en les plantes adultes.
Originària de les illes Salomon, la seva forma juvenil és molt conreada com a planta d’interior, ja que resisteix perfectament les condicions de sequedat ambiental
plomall
![](/sites/default/files/media/FOTO3/plomall_planta.jpg)
Plomall
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia dioica, de la família de les poàcies o gramínies, que creix en feixos compactes de 2 a 3 m d’alçada, de fulles linears, glauques i més o menys arquejades, amb els marges escabres i tallants, i flors en panícules de 50 a 150 cm.
Originària del sud del Brasil, l’Argentina i Xile, és cultivada en jardineria pel seu port i per les seves inflorescències, que, un cop seques, serveixen per a fer rams També es coneix amb el nom d’herba de la pampa
planta d’interior
Botànica
Espècie vegetal, originària majoritàriament de zones tropicals, que es cultiva dins els edificis i en espais coberts pel seu aspecte ornamental.
Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants que normalment es cultiven com a penjants, etc Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una illuminació no adequada
planta dels diners
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges prostrades de secció tetragonal, fulles lleugerament carnoses, oposades i ovals, d’uns 3,5 cm de llargada i amb el marge crenat, i flors poc vistoses, de color violeta pàl·lid.
Autòctona del SE d’Austràlia, és molt cultivada com a planta d’interior i als balcons i patis ombrívols de les zones litorals càlides
pa d’herba
![](/sites/default/files/media/FOTO3/pa_dherba.jpg)
Pa d’herba en ple procés d’instal·lació
Botànica
Jardineria
Tros de terra cobert de gespa o d’herbes en tapís molt denses, amb les arrels molt travades, que hom usa per a la implantació ràpida de gespes.
Sol subministrar-se en catifes enrotllades o en porcions de forma prismàtica que s’estenen una al costat de l’altra per cobrir una superfície amb gespa a l’instant El seu ús és aconsellable per a aconseguir un efecte visual immediat i una superfície de gespa que es pugui utilitzar immediatament
om de Sibèria
Botànica
Arbre, de la família de les ulmàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada arrodonida, fulles petites (2-7 cm), de color verd fosc, el·líptiques, de marge serrat i una mica asimètriques a la base, i fruits en sàmares arrodonides i glabres.
Autòcton de Sibèria i Mongòlia, és l’om més cultivat al sud d’Europa a les vores de les carreteres, per la seva resistència a la grafiosi i a la contaminació urbana
nou del Brasil
Botànica
Arbre de la família de les lecitidàcies, de 30 a 40 m d’alt, amb fulles ovades o oblongues, de fins 50 cm, flors grogues en panícules grans i fruits en càpsula, de fins 30 cm de diàmetre i d’un a tres quilos de pes, cadascun dels quals porta de 15 a 30 llavors trígones envoltades d’una paret dura.
Originari de les selves plujoses sud-americanes, les seves llavors, provinents totes d’arbres silvestres del Brasil i Veneçuela, es consumeixen arreu del món Aquestes llavors, blanques i carnoses, són molt nutritives, el seu contingut en greixos és del 65% i el de proteïnes del 18%
metge intern resident
Educació
Formació pràctica complementària dels llicenciats en medicina introduïda a l’Estat espanyol el 1978 per tal de formar metges especialistes.
Dura quatre anys i és imprescindible per a presentar-se a diverses oposicions de la sanitat pública Per a accedir al MIR cal fer un examen L’any 1995, les protestes dels estudiants de medicina davant l’entrada en vigor d’una directiva europea que els obligava a dos anys d’especialització per a accedir a la sanitat pública, motivà la decisió del govern de donar dues oportunitats als llicenciats per a superar l’examen del MIR
màster
Educació
Curs de formació professional especialitzada que es realitza en certes escoles i universitats.
Als Països Catalans, les universitats públiques començaren els anys vuitanta a impartir màsters en l’àmbit empresarial, seguint el model de les escoles de negocis privades que implantaren els primers màsters de gestió empresarial o MBA Master of Business Administration L’oferta de màsters aviat sobrepassà l’àmbit de les ciències econòmiques i actualment se n'ofereixen de totes les especialitats acadèmiques La manca d’una regulació que fixi els mínims acadèmics exigibles per a impartir aquests cursos ha fet proliferar ràpidament una àmplia oferta de màsters més o menys ben qualificats
marquesa
![](/sites/default/files/media/FOTO/CIC_2012_03_31_06067.jpg)
Marquesa
© C.I.C.-Moià
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de tija curta i gruixuda i fulles grans, de color verd fosc brillant, amb el pecíol gruixut i el limbe sagital o oval.
Originària de l’Àsia sud-oriental, és cultivada pel seu port i el seu fullatge com a planta d’interior en espais grans, o bé en patis i jardins ombrívols en regions càlides Necessita un sòl molt humit i ric en nutrients És una espècie extraordinàriament tòxica si es menja crua