Resultats de la cerca
Es mostren 6505 resultats
mapa escolar
Educació
Document elaborat per l’administració educativa de cada comunitat autònoma que planifica l’oferta dels diversos centres d’ensenyament segons el sistema educatiu aprovat el 1990.
El mapa escolar determina quin tipus d’ensenyament primari, secundari, de formació professional o artística imparteix cada centre A Catalunya, el departament d’ensenyament presentà el mapa escolar el 1995 Aquest document tenia en compte que fins l’any 2001 s’aniria aplicant progressivament la reforma educativa, cosa que obligà a modificar la funció d’alguns centres educatius moltes escoles passaren a ésser instituts de secundària, ja que amb l’aplicació de la reforma els alumnes comencen l’educació secundària als 12 anys, quan abans la començaven als 14 Així, el mapa escolar de Catalunya…
kèntia
Botànica
Palmera de la família de les arecàcies o palmes, de fins a 12 m d’alçària, de tronc inerme, llis i prim, i fulles pinnatisectes de fins a 3 m, de color verd fosc i amb segments linears dístics.
És autòctona de l’illa de Lord Howe, a Austràlia, d’on deriva el seu nom genèric Sensible a les gelades, és una de les palmeres més elegants cultivada com a planta d’interior als Països Catalans, mentre a les zones litorals més càlides pot viure a l’exterior No li cal una temperatura gaire alta ni regs abundants
gram americà
![](/sites/default/files/media/FOTO3/gram_america.jpg)
Gram americà
John Tann (cc-by)
Botànica
Herba vigorosa, de la família de les poàcies o gramínies, de tiges prostrades, gruixudes, aplanades i de vegades vermelloses, fulles de color verd-blavós, glabres, planes i una mica dures, i inflorescències curtes i rígides.
Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa
gerani d’heura
![](/sites/default/files/media/FOTO3/gerani_dheura.jpg)
Gerani d’heura
Triana Forever cc-by-sa-3.0
Botànica
Planta perenne, de la família de les geraniàcies, amb tiges penjants, fulles glabres i una mica carnoses, i flors simples o dobles, de colors que van del blanc al vermell.
Originària de la península del Cap, fou introduïda a Europa com a planta cultivada al principi del segle XVIII És un dels geranis més cultivats per la seva floració ininterrompuda des de la primavera fins a l’arribada del fred El nom popular li ve de la forma de les fulles, que recorden les de l’heura També se'l coneix amb el nom de gerani suís
lliri de Sant Josep
![](/sites/default/files/media/FOTO3/lliri_de_sant_Josep.jpg)
Lliri de Sant Josep
阿橋 HQ (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Planta vivaç de la família de les iridàcies, de fins a 60 cm d’alçada, amb fulles basals, estretes i ensiformes, i flors en forma de trompeta, de colors diversos i molt perfumades, que neixen a la primavera i a l’estiu.
Originària de l’Àfrica del sud, és plantada en jardins i sobretot cultivades per a flor tallada
esponja vegetal
![](/sites/default/files/media/FOTO3/esponja_vegetal.jpg)
Esponja vegetal
Mark Hyde, Bart Wursten, Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les cucurbitàcies, monoica i anual, amb circells, fulles lobulades, flors unisexuals de color groc i un fruit o carbassa cilíndric, de vegades corbat, de 30 a 50 cm de llargada i entre 10 i 15 cm d’amplada.
Originària de la regió paleotropical, és cultivada com a ornamental arreu del món pel teixit vascular del fruit sec, que es fa servir com a fregall o esponja de bany Es reprodueix fàcilment a partir de llavor
pinya
![](/sites/default/files/media/FOTO3/pinya_ananas.jpg)
Pinya de l’ananàs
(CC0)
Botànica
Nom donat a diversos òrgans o parts vegetals en forma de pinya, com per exemple la sorosi de l’ananàs o el capítol de certes compostes.
pensament
![](/sites/default/files/media/FOTO/LMA_IMG_1768.jpg)
pensament de jardí
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Nom donat a les espècies del gènere viola
, de la família de les violàcies, que tenen les flors policromes i amb els dos pètals laterals pròxims als superiors.
El pensament de jardí o, simplement, Aspecte general d’un pensament de camp © Fototecacat pensament V wittrockiana , de 20 a 50 cm d’alt, té fulles oblongues crenades i flors grosses, solitàries, generalment discolors, amb prevalença del violat i del groc És una espècie de jardí d’origen híbrid, plantada en tests i platabandes El pensament silvestre V tricolor , de 10 a 40 cm d’alçada, té fulles oblongues o lanceolades, crenades i amb estípules partides, i flors solitàries, generalment tricolors, amb predomini del violat sobre el groc i el blanc Es fa en prats i en camps de conreu, a quasi…
parietals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles sovint simples, de flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, poliandres, diclamídies i generalment pentàmeres, i de fruits diversos.
Comprèn nombroses famílies, les més importants de les quals són les següents begoniàcies, bixàcies, caricàcies, cistàcies, droseràcies, elatinàcies, flacourtiàcies, frankeniàcies, passifloràcies, sarraceniàcies, tamaricàcies i violàcies
pèsol quadrat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pesolera, de la família de les papilionàcies, d’inflorescència biflora, de llegums rectes i aplanats, i de llavors grosses i hexaèdriques.