Resultats de la cerca
Es mostren 1496 resultats
Cosp
Masia
Masia del terme municipal de les Lloses (Ripollès), al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i amb el nom de la qual ( Sant Julià de Cosp
) és coneguda l’antiga parròquia de Sant Julià de Palomera
.
els Cortals
Raval
Raval del municipi de Gombrèn (Ripollès), enfront de la confluència de Puigbò i del Riu Merdàs.
L’església és dedicada a la Mare de Déu de Lurda
Corrubí
Poble
Poble (1 225 m alt.) i parròquia (Sant Llorenç) del municipi de les Llosses (Ripollès), al vessant S dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí
, capçalera de la riera de Merlès.
Al s XIX depenia de Sant Esteve de la Riba Fins el 1974 formà part del terme de Viladonja
turó de Corones
Muntanya
Contrafort S (1 517 m) de la serra de Sant Amanç, dins el terme d’Ogassa (Ripollès), damunt Sant Martí d’Armàncies.
la Corba
Balneari
Antic terme i balneari del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l’esquerra del Freser, aigua avall dels banys de Ribes.
Pertangué al monestir de Ripoll
Bruguera
Bruguera
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.200 m) del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l’esquerra, del Freser; l’església parroquial de Sant Feliu és romànica.
Formà municipi fins a mitjan segle XIX
coma Ermada
Vall del Ripollès, a la vall de Ribes, capçalera del torrent de l’Aspre, afluent per la dreta del Rigard, dins el municipi de Planoles.
Al capdamunt hi ha el coll de coma Ermada 1 873 m alt, obert a l’oest del puig de coma Ermada 2 045 m alt, punt culminant del massís de Mogrony
Engordans
Masia
Antiga possessió del monestir de Ripoll (actual masia de Gordans), al sud de la vila i a la dreta del Ter, donada en alou pels comtes de Cerdanya el 958.
coma de l’Embut
Vall del municipi de Queralbs (Ripollès), al vessant E del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles pel forat de l’Embut, i per on discorre el torrent de la Coma de l’Embut.
Situada a 2235 m d’altitud, hi ha la cova del Forat de l’Embut o del Catau de l’Ós , una cavitat prehistòrica d’uns 30 metres de profunditat on s’han trobat evidències d’ocupació humana que daten del Neolític antic i del Neolític mitjà 4200-3100 aC és l’indret amb ocupació humana més alt dels Pirineus localitzat fins ara En la campanya arqueològica duta a terme l’any 2021 es recuperaren fragments d’indústria lítica —que confirmen que la cova era punt de manipulació de malaquita—, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5500 anys
serra de Conivella
El Taga des de Planoles
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera