Resultats de la cerca

El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748 El 1765 intentà la creació d’una Acadèmia Criticoliterària Fou catedràtic de filosofia durant sis anys a la Universitat de Cervera i rector dels collegis de l’orde a Barcelona, a Cervera 1760-63 i a Gandia 1763-67 i canceller de la Universitat d’aquesta darrera ciutat Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767 s’establí a Ferrara, Itàlia És considerat com l’iniciador i alhora el representant més característic de l’anomenada escola filosòfica eclèctica cerverina, que pretenia de renovar l’escolàstica i el suarisme amb les noves…

Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…

Autor d’una Epifania 1577, coll Torrella, una Adoració dels pastors església de la Sang, a Palma i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística

Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès 1498 amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla 1504 i a l’Hospital de la Santa Creu 1505 Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta 1505

Publicà, en castellà, ampulloses oracions fúnebres de Caterina Tomàs 1737 i del bisbe Panyelles 1744, i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750

Documentat del 1391 al 1446, és autor d’una còpia de les Gesta Romanorum encarregada pels consellers de Barcelona, feta amb una calligrafia excellent

Amb els seus sis germans es rebellà contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya 1347 Perdonat 1354, no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans 1355 Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebellà novament