Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
Albigès
Ciutat
Territori centrat a la ciutat d’Albi, del Llenguadoc, Occitània, situat a la vall del Tarn.
Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al s IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès…
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…
Guilhem Belibasta
Història
Cristianisme
Ancià càtar, el darrer d’aquesta jerarquia a Occitània i als Països Catalans del qual hom té notícia.
S'inicià en el catarisme quan aquest sistema religiós ja declinava a les terres llenguadocianes Detingut i empresonat pels inquisidors, s’evadí de les presons de Carcassona i es refugià a Lleida, i després a Sant Mateu del Maestrat, on formà una petita comunitat d’immigrats occitans Fou detingut a Tírvia Pallars Sobirà, amb alguns dels seus adeptes, pels inquisidors catalans fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès, territori pertanyent a l’arquebisbe de Narbona, senyor feudal del dirigent càtar
Guillem I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95), fill de Ramon I.
Pel seu casament amb Adelaida de Carcassona-Rasès intervingué en la venda dels comtats de Carcassona i Rasès a Ramon Berenguer I Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, prengué per muller la filla de Ramon Berenguer I, Sança de Barcelona, i per aquesta raó actuà el 1085 de tutor de Ramon Berenguer III Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans comtat de Cerdanya Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà Fundà 1088-90 Vilafranca de Conflent
Bernat Deliciós
Cristianisme
Predicador franciscà occità.
Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303 L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII Morí a la presó Es relacionà…
vescomtat de Besiers
©
Història
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.
El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…
Girard II de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (1164-72).
Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni…
Pau Naudó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres…
Sunifred I d’Urgell-Cerdanya
Història
Comte d’Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848).
Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i…
el País de Salt
Comarca del Llenguadoc, situada entre el Donasà al S, la Fenolleda a l’E, el Rasès al NE, i el País de Foix al NE i W.
Com el Donasà, era inclòs en el comtat de Rasès i pertanyia als dominis dels comtes de Carcassona Pèire de Marca atribueix el pas del País de Salt al domini dels comtes de Cerdanya a un tractat signat el 981 entre Roger I de Carcassona i Oliba I de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta Uns altres historiadors han suposat que s’hi incorporà juntament amb la Fenolleda, al s IX Sigui com vulgui, Oliba Cabreta el deixà al seu fill, Bernat I de Besalú, i als seus successors, fins a restar incorporat al patrimoni dels comtes de Barcelona al s XII El 1258 fou un dels territoris que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina