Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
ciutat residencial
Urbanisme
Ciutat en la qual predomina la funció residencial en detriment de la industrial.
ciutat religiosa
Urbanisme
Ciutat originada per una funció essencialment religiosa i a la qual es desplaça molta gent en pelegrinatges (Benarés, la Meca, Jerusalem, Lorda, Fàtima).
La influència de població fa que hi sorgeixin autèntics complexos de serveis annexos comerç d’objectes pietosos, hostatgeries
ciutat radiant
Urbanisme
Formulació de Le Corbusier (1935) a partir de la seva ciutat de 3 milions d’habitants (1922) i del pla Voisin per a París (1925).
Es concreta en les unitats d’habitació Marsella, 1950 Nantes, 1953 Briey-en-Forêt, 1957 Berlín, 1958 Firminy Vert, 1969, que recullen el concepte dels immeuble-villa , o superposició d’habitatges unifamiliars de dues plantes en un gran bloc A Barcelona, la casa Bloc Sant Andreu de Palomar, 1934-36 dels arquitectes Sert, Torres i Subirana n'és també un exemple, anterior a les unitats d’habitació
ciutat oberta
Urbanisme
Tipus de ciutat el desenvolupament de la qual és previst però no absolutament fixat, i, doncs, susceptible d’una transformació condicionada.
ciutat nova
Urbanisme
Tipus de ciutat satèl·lit desenvolupada a la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial per tal de descongestionar Londres.
El pla Abercrombie 1944, que preveia la creació de deu ciutats, fou aprovat el 1946 New Towns Act i constituí l’instrument per a una important política de ciutats noves per a descongestionar les grans metròpolis britàniques Entre el 1946 i el 1950 foren creades 14 ciutats, a cadascuna de les quals hom preveié una població de 60 000 h Als EUA aquest tipus de ciutat ha estat iniciat amb Reston Maryland, i sobretot amb les new communities , encara en projecte
ciutat mercat
Urbanisme
Tipus de ciutat comercial en la qual es concentra l’intercanvi de productes, especialment agrícoles i ramaders, de les diferents regions que l’envolten, i de les quals constitueix el centre regional.
ciutat lineal
Urbanisme
Aportació teòrica i pràctica del madrileny Arturo Soria y Mata (1844-1920), que concep una ciutat estesa en una sola dimensió, al llarg d’una via important de comunicació.
La idea original de Soria y Mata realitzada en part a la Ciudad Lineal de Madrid es referia a la línia del tramvia com a eix de 40 m d’ample, acompanyada d’una renglera doble de cases amb jardí sobre parcelles de 400 m 2 , només edificades en el 20%, com en una ciutat jardí En conjunt, proposava una xarxa de ciutats lineals que enllaçaria totes les ciutats europees La idea de la ciutat lineal, continuada per González del Castillo i Benoît-Lévy, fructificà amb noves realitzacions a l’URSS en els traçats de Volgograd i Magnitogorsk, Novosibirsk, sempre sobre una línia triple de comunicació riu…
invasió-successió
Urbanisme
Procés que, per a l’ocupació d’un terreny per a un ús nou, obliga l’ús original a cercar noves localitzacions.
Hom aplica el terme en l’anàlisi urbana per a analitzar dinàmicament el creixement urbà i els canvis en l’estructura interna de les ciutats, i l’utilitza en el model concèntric d’ús del sòl on les funcions d’una zona cerquen la nova localització en la zona immediatament exterior, de manera que el creixement s’efectua per un procés de colonització cap a fora
ciutat jardí
Urbanisme
Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard 1850-1928 expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform 1898 i realitzada en part a Letchworth Garden City 1904, per B Parker i R Unwin i a Welwyn Garden City 1920, per L de Soissons Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc central de 70 ha…