Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
correcamins
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes
, de la família dels cucúlids, d’uns 60 cm, potes molt llargues (d’uns 50 cm o més) amb quatre dits, plomatge gris esquitxat de blanc, bec recte i prim, ales curtes i cua llarga.
S'alimenta bàsicament de rèptils Vola amb dificultat, però és un excellent corredor ateny els 35 km/h Habita en els deserts del sud-oest dels EUA i de Mèxic
quetzal
Quetzal
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels trogoniformes
, de la família dels trogònids, de marcat dimorfisme sexual, el mascle del qual és de color verd daurat amb el ventre carmesí, fa 35 cm del bec a la cua i té les dues sobrecaudals centrals de 60 cm.
La femella és fosca i les sobrecaudals són de dimensions regulars Habita als boscs densos i humits de l’Amèrica Central, des del sud de Mèxic fins a Panamà, i actualment és molt escàs
momòtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de 17 a 47 cm, que tenen el bec lleugerament corb, amb les vores dentades.
Són insectívors i frugívors, i habiten al sud de Mèxic, a l’Amèrica Central i a la zona tropical de l’Amèrica del Sud Comprèn vuit espècies, repartides entre sis gèneres, els més importants dels quals són Momotus, Eumomota i Electron
rei dels zopilots
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
colom migratori
Colom migratori
© Smithsonian Institution, National Museum of Natural History, Department of Vertebrate Zoology, Division of Birds
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 40 cm de llargada, amb la cua imbricada, el plomatge de color blau pissarra al dors i a les ales, i gris vermellós al ventre.
Vivia a les regions septentrionals i nord-orientals dels EUA i, a la tardor, emigrava en esbarts de milers d’individus cap al sud, fins a Mèxic i al Carib Desaparegué a la fi del segle XIX a causa de la intensa caça
cardenal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, que ateny uns 20 cm, de formes robustes, amb el bec fort i curt.
Tot ell és de color vermell, menys el voltant del bec, que és de color negre el cap és adornat amb un plomall característic, també vermell En estat salvatge viu al sud-est del Canadà, als EUA i a Mèxic És apreciat per la seva bellesa i el seu cant
aura
Ornitologia
Ocell falconiforme de la família dels catàrtids, d’uns 75 cm de llargària i de plomatge negrós; el cap i el coll són vermells, sense plomes.
Els seus costums són semblants als dels còndors i els urubús s’alimenta principalment de carronya i també d’insectes i de petits i rèptils Desprèn una olor molt desagradable Freqüenta els poblats i a la nit es refugia als boscs Habita una gran part de l’Amèrica meridional, Mèxic i les Antilles
harpia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’1 m de llargada, que té el cap i el coll grisos, la part inferior del pit, l’abdomen i les potes blancs i la resta del plomatge negre.
Presenta, al cap, un plomall erèctil negre en forma de corona, i les urpes són més potents que les de cap altre ocell Té les ales curtes i amples És silvícola i s’alimenta de simis, peresosos, guacamais i mamífers petits Habita a Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina
tinamiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, de 18 a 60 cm, que tenen l’estern amb quilla i els músculs pectorals ben desenvolupats, però són d’ales reduïdes, volen malament i durant distàncies curtes, no tenen pigostil, les rectrius són molt curtes o bé hi manquen, el bec és prim i les potes són fortes.
Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia
tucà
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de la família dels ramfàstids, de l’ordre dels piciformes
.
El tucà toco Ramphastos toco , que arriba a atènyer 62 cm, és el més gros i habita a les Guaianes i el Brasil El tucà menut Selenidera maculirostris fa 30 cm, és el de dimensions més reduïdes i habita al SE del Brasil El tucà de bec laminat Andigena laminirostris , de 42 cm, combina els colors blau, groc, negre, vermell i verd, i habita a Colòmbia i a l’Equador El tucà de gola blanca Ramphastos cuvieri fa 60 cm, i habita de Colòmbia a Bolívia i el Brasil El tucà de gola groga Ramphastos sulfuratus , de 57 cm, habita des del S de Mèxic fins a Veneçuela