Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Emilio Ballagas
Literatura
Poeta i assagista cubà.
El caracteritzaren la introspecció i la sensualitat poètiques Júbilo y fuga, 1931 Elegías sin nombre, 1936 i la religiositat Nuestra Señora del Mar, 1943 Practicà la jitanjáfora paraules sense sentit aparent, agradables a l’oïda i escriví poesía negrista Cuaderno de poesia, 1934 i en féu dues antologies Autor d’assaigs de tema literari, les seves Obras poéticas foren publicades el 1955
freqüència
Física
Nombre de cicles, períodes o vibracions senceres referit a una unitat de temps.
En una ona simple determina el to o altura musical, i en una de complexa la combinació de tons simples produeix el perfil o timbre de la resultant L’oïda humana copsa normalment una gamma de freqüències que va dels 15 cicles als 20 000 cicles per segon per sota i per sobre d’aquests valors hi ha, respectivament, els infrasons i els ultrasons
Realdo Colombo
Medicina
Metge italià.
Professor de les universitats de Pisa, Roma i Pàdua, on succeí Vesalius en la càtedra d’anatomia 1544 Estudià l’anatomia de la pelvis i de l’oïda i la fisiologia de la digestió, entre altres La seva aportació més important és l’explicació de la circulació pulmonar, que prefigurà la descripció de la circulació general de W Harvey Exposà aquestes i altres investigacions en De re anatomica 1559
commoció
Patologia humana
Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres, allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica.
La commoció cerebral és una síndrome que apareix en els traumatismes cranials i que es caracteritza per una pèrdua poc o molt prolongada de la consciència, seguida d’una fase d’excitació En recobrar la consciència, el malalt pot sofrir una amnèsia retrògrada Hom parla també de commoció toràcica, commoció laberíntica, commoció medullar i commoció retinal, conseqüents a traumatismes del tòrax, de l’òrgan de l’oïda, de la medulla espinal o de l’ull, totes elles amb afectacions locals i sovint també generals
timbrat | timbrada
àudio
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Banda de freqüències corresponents al so normalment perceptible per l’oïda humana.
Els límits aproximats solen ésser de 15 a 20 000 Hz Hom la sol representar abreujadament per AF
equisonància
Música
Coincidència absoluta entre dos sons, que l’oïda percep com a idèntics.
Són equisonants les octaves simples, dobles, triples, etc, d’una nota Hom també hi inclou els enharmònics
so
Física
Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…