Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Julià el Florentí
Escultura
Escultor, identificable amb Giuliano di Giovanni Poggibonsi, deixeble de Ghiberti, que treballà en les primeres portes del baptisteri de Florència.
És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista
Vicenç Borràs
Escultura
Escultor, veí de Figueres.
Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel Museu Episcopal Intervingué en el retaule d’alabastre de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu
Mare de Déu d’Argimon
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de
la parròquia de l’Esparra, dins el terme municipal de Riudarenes (Selva).
La imatge és d’alabastre del final del segle XV o el començament del XVI L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon , cedit pel comte Ramon Berenguer de Barcelona a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el 1106
guix
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa…
les Salines
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Salines) del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), als vessants meridionals del puig de les Salines (1 333 m alt.), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededeu trobada el 1640 en fou esculpida una de nova d’alabastre Hi ha una albergueria i hom hi celebra un important aplec per la Mare de Déu d’Agost La imatge fou robada el desembre del 2011
Bernat Despujol i Martí
Cristianisme
Canonge d’Elna i de Vic des del 1383.
Contractà 1420 amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic acabat el 1427 Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que feu construir a la mateixa seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre
Pere Oller
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments del qual es…
Joan de Castellnou
Arts decoratives
Escultura
Escultor i argenter documentat del 1426 al 1490.
Fou l’autor de la magnífica custòdia de la seu de València 1442-56, d’or o de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira 1465, d’alabastre El seu germà o fill Jaume de Castellnou fou també argenter
Lorenzo Mercadante de Bretaña
Escultura
Escultor d’estil borgonyó, actiu a Sevilla del 1454 al 1467.
Treballà sobretot el fang cuit, però també l’alabastre Les seves obres representen una transició del gòtic al Renaixement estàtua jacent del cardenal Juan de Cervantes, a la capella de sant Ermenegild de la catedral de Sevilla, i la major part de la decoració de les portes d’aquesta catedral, entre les quals es destaquen la del Naixement i la del Baptisme
Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró
(afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró