Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Benet XII
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Fournier
en esdevenir papa (1334-42).
Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana…
Harvey Gallgher Cox
Cristianisme
Teòleg nord-americà, pastor de l’Església Baptista.
Es doctorà a la Universitat de Harvard, on professa El seu llibre The Secular City 1965, traduït al català ‘La ciutat secular’, 1968 assolí deu edicions en un any i obrí un ampli debat sobre el problema de la secularització El seu pensament ha evolucionat, des de l’anomenada “teologia de la mort de Déu” fins a la redescoberta del valor dels símbols religiosos The Feast of Fools , 1969 Posteriorment tornà a mostrar-se crític davant els possibles abusos de la religió popular The Seduction of the Spirit , 1974 Altres obres seves són Religion in the Secular City Toward a Postmodern…
John Peckham
Cristianisme
Teòleg anglès.
Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i…
Proclamación Católica
Història
Obra publicada a Barcelona, el 1640, pels consellers barcelonins, adreçada a Felip IV de Castella i a l’opinió pública, després dels fets del Corpus de Sang.
El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i de Berart L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi…
David Hamilton
Fotografia
Fotògraf anglès, resident a França.
Els anys cinquanta s’establí a París, on fou dissenyador gràfic per a la revista Elle , i més tard fou director artístic dels grans magatzems de la capital francesa Printemps, per als quals exercí com a fotògraf de moda A la dècada dels setanta s’especialitzà en fotos difuminades i suggeridores de noies adolescents i preadolescents, sovint seminues, en un estil qualificat d’eroticoromàntic que obtingué un gran ressò Dirigí i filmà diversos films en aquesta mateixa tendència Bilitis , 1977 Laura , 1979 Tendres cousines , 1980 Un été à Saint-Tropez , 1983, Premiers désirs , 1983 que donà lloc…
Marcial Maciel Degollado
Cristianisme
Sacerdot mexicà fundador de la congregació religiosa Legió de Crist i de l’associació seglar Regnum Christi.
Després de viure una infància marcada per la crisi social i religiosa a Mèxic i pel testimoni de nombrosos màrtirs cristians, l’any 1936 començà la seva formació sacerdotal, en un seminari clandestí a causa de l’hostilitat de la societat mexicana del moment vers l’Església catòlica A vint-i-un anys, fundà la congregació religiosa de la Legió de Crist i deu anys més tard, el 1951, el moviment apostòlic de seglars Regnum Christi L’any 1944 fou ordenat sacerdot Dos anys més tard es traslladà a Espanya Entre els seus escrits destaca el llibre La formación integral del sacerdote católico 1990 L’…
Petro Mohila
Història
Metropolita de Kíev (1634-46).
Fill d’un gospodar de Valàquia i Moldàvia, estudià a Moldàvia i a L’viv El 1627 es féu monjo de la Pečers'kaja Lavra de Kíev, on esdevingué arximandrita i on fundà 1631 una escola que esdevingué després l’acadèmia eclesiàstica de Kíev Lluità contra els abusos Treballà per enfortir l’Església ortodoxa enfront del catolicisme i del protestantisme a la Ucraïna occidental, aleshores sota Polònia-Lituània Bon coneixedor del llatí llengua en què ensenyava a la seva escola i de l’escolàstica occidental, concordava en molts punts amb la teologia catòlica, tot i ésser un defensor de la fe…
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets…
Pere I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1357-67).
Fill d’ Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu Tingué per amant Inés de Castro , dama amb la qual es casà en secret 1354 després d’haver tingut diversos fills L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro 1355 Aquest fet motivà la rebellió de l’infant 1355-57, que, un cop coronat 1357,…
flequer | flequera
Història
Menestral que es dedicava a pastar, a coure i a vendre el pa.
Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa lliurement per als monestirs i el…