Resultats de la cerca

A l’època medieval passà a designar la residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa, i acabà per ésser el nom característic de les residències senyorials o de gent notable En aquest sentit s’ha conservat en toponímia

L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial s XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al s XIX Fou lloc reial

Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, de Gàrzola, de Tòrrec, de Boada i d’Argentera Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa Fou agregat abans del 1930 al municipi de Vilanova de Meià Noguera

Escriví, entre d’altres obres, El règim senyorial a Olot 1935, Tradicions devotes 1953, Besalú, comtat pirinenc 1969 i collaborà a les revistes “Pyrene” i “Montaña” sobre temes realcionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa L’any 1983 hom publicà un recull d’articles i de treballs seus

L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe , que pertangué a la canònica de Solsona s XIV-XV i al ducat de Cardona s XVIII, i una casa senyorial

Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins

Possessió dels senyors d’Arnstein i comtes de Lindow-Ruppin, el 1524 passà a Brandenburg

Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric

Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…

Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813