Resultats de la cerca

Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa 1933-69 i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals

Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró Estudià a Montpeller Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França Autor d’un tractat de pediatria, De regimine infantum tractatus tres amplissimi 1544 El seu fill, Francesc Miró , es graduà també en medicina a Montpeller i a París i fou primer metge d’Enric II i de Carles IX de França

Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar 1641, on exposa la postura de la ciutat durant la guerra dels Segadors L’obra fou reproduïda el 1894

Documentat a Tortosa Amb el seu sogre, l’argenter valencià Eloi Canyamés, s’encarregà 1626 de la fàbrica d’una custòdia d’argent daurat, en forma de templet acabat amb una cúpula i la figura de Crist, per a la seu tortosina Es dugué a terme el 1638

El 1603 publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta i la traducció de l’italià d’Antonio Minturno El amor enamorado

Ciutadà de Tortosa Escriví una història de Tortosa, d’un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta 1926 L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d' Historia de la antigua Hiberia

Canonge de Tortosa 1609 El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf És autor d’un índex de la documentació històrica de Tortosa, basat en bona part en els acords capitulars, i d’un episcopologi de Tortosa

Llicenciat en filologia romànica, fou professor d’institut durant més de quaranta anys a Tortosa, on prengué part en nombroses iniciatives culturals, com ara les collaboracions a les revistes Geminis 1952-61, La Zuda 1955-63 i EbreInformes 1978-95 També impulsà, amb Frederic Mauri, el grup artístic Macla 65 Després del franquisme encapçalà a la ciutat el moviment per a l’ensenyament en català i del català per a adults S’inicià en la pràctica literària amb narracions en castellà La bofetada , 1956 El libro que sí servía , 1958 El combate , 1959 La tierra , 1960 El viajero , 1975, i passà al…

Conegut entre el 1365 i el 1398 Treballà en les pintures del palau de Tortosa 1365-70 i pintà el retaule de la confraria dels pagesos de la ciutat 1366 Se sap que pintà el retaule de l’església d’Albocàsser 1373, que fou taxat per Llorenç Saragossa No hi ha més notícies sobre contractes de retaules Pintà penons, senyals, ciris i brandons per a la seu, el consell i les confraries de Tortosa Per la cronologia del pintor caldria collocar l’obra —avui desconeguda— dins la influència italianitzant, bé que no es pot concretar si fou parallela a la dels Serra o anterior ChRPost identificà el retaule…

Actiu des del 1423 fins al 1456 Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel 1429, de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441