Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
violer
violer vermell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, peloses, de fulles simples alternes, de flors arranjades en raïms i de fruits en síliqua.
El violer blanc , o violer vermell Mincana , és una herba perenne, de 20 a 80 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, amb fulles enteres i amb flors purpúries, vermelloses o blanques, que creix en roquissars litorals i que també és plantada en jardins El violer marí Msinuata és una herba biennal, de 15 a 60 cm d’alçària, amb fulles sinuades i amb flors de color purpuri clar, que es fa en terrenys arenosos del litoral
tamariu
Branca de tamariu ( Tamarix gallica )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de petits arbres o arbusts, de la família de les tamaricàcies, de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars.
Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental
talictre
talictre aquilegifoli ( Thalictrum aquilegifolium )
© Steve Cukrov - Fotolia.com
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les ranunculàcies, amb fulles alternes compostes, flors groguenques, violàcies o blanques, disposades en panícules o en raïms, i fruits en plurinúcula.
melilot
Botànica
Gènere d’herbes anuals o biennals, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, de flors grogues o blanques disposades en raïms axil·lars i de fruits en núcula.
delònix
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les cesalpiniàcies, nadius d’Àfrica, de capçada ampla, amb fulles bipinnades i raïms de flors vistoses, de color de taronja o escarlata.
A les regions subtropicals i temperades són plantats com a ornamentals
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
farigola borda
Farigola borda
Jopa Elleul (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les primulàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles linears i de flors purpúries, rosades o blaves, reunides en raïms terminals densos.
Es fa en boscs clars, en matolls i en pedregars, sobretot en terreny calcari
llorer-cirer
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les rosàcies, de fins a 8 m d’alçària, de fulles el·líptiques, coriàcies i lluents, de flors blanques, en raïms, i de fruits drupacis negrosos.
Natural de les terres pròximes a la mar Negra, és plantat sovint en parcs i jardins De les fulles és destillada una aigua de virtuts antiespasmòdiques, indicada contra el catarro
ornitògal
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, de fulles estretes i de flors blanques, verdoses o grogues, amb sis peces periantals, agrupades en raïms o en corimbes.
Moltes espècies del gènere són conreades en jardineria
astràgal
astràgal 3 (Astragalus massiliensis)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o lignificades a la base, de la família de les papilionàcies, de fulles gairebé sempre imparipinnades i flors agrupades en glomèruls o raïms, purpurines, blavenques o grogues.
Comprèn un gran nombre d’espècies, sobretot asiàtiques i mediterrànies