Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
aplanar
Construcció i obres públiques
Reblir una superfície per tal de fer-la plana.
aplanar
Llevar (els obstacles, les dificultats, que s’oposen a la realització d’una cosa).
aplanar
Fer plana la superfície (d’una cosa) llevant-ne les desigualtats.
aplanar els revoltons
Construcció i obres públiques
Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d’obtenir una superfície superior plana, trepitjable, a punt de col·locar-hi el mosaic.
Quan els materials emprats com a revoltó com passa amb la major part dels revoltons prefabricats o amb moltes bigues ceràmiques no presenten cercanyols per a reomplir, l’operació d’aplanar consisteix a estendre una capa de morter de ciment sobre el forjat del sostre per a deixar-lo pla i omplir les clivelles que apareixen entre els elements que constitueixen el forjat
aplanar els fonaments
Construcció i obres públiques
Reblir amb material totes les desigualtats dels fonaments a fi de poder començar a col·locar en filades ben horitzontals l’arrencament de les parets.
aplanar-se a la demanda
Dret processal
Acceptar el demandat els fets o part dels fets de la demanda de l’actor, sense reserves ni condicions.
Sant Jaume de Toloriu (el Pont de Bar)
Art romànic
El lloc de Toloriu, esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix documentat l’any 1025, en què la vescomtessa Guisla i els altres marmessors del testament del vescomte Arnau, donaren a Santa Maria de la Seu un alou situat a la vila de Toloriz , al terme del castell de Bar, i en altres documents del 1058 Tolarit , el 1080 Tolorivo , i els anys 1084 i 1088 Toloriz L’any 1081 els habitants de Bar i Toloriu signaren un document on es comprometien, davant el comte Ermengol i el bisbe Bernat, en canvi d’una promesa de pau i treva, a aplanar el camí entre el grau d’…
aplanatge
Construcció i obres públiques
Acció i efecte d’aplanar un fonament, un sostre, etc.
Santa Maria del castell de Bellpuig
Art romànic
Aquesta església fou la capella privativa dels senyors de Bellpuig Se’n tenen referències des del 1268, en què Guillem III d’Anglesola i la seva muller Constança hi fundaren els beneficis de Santa Maria i Santa Margarida La capella del castell era servida per un prevere, i fou un lloc de reunió dels preveres de Bellpuig i altres pobles que estaven sota patronatge dels senyors de Bellpuig El bisbe de Vic la visità el 1332 La fi de la capella s’esdevingué durant la guerra del Francès, quan el 12 d’octubre de 1811 fou assaltat el castell i volat en part per forces catalanoangleses Les seves…