Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
celestí
Història
Religiós de la congregació fundada vers el 1264 per Pietro del Morrone (després papa Celestí V) a La Maiella (Abruços, Itàlia).
Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX
Celestí V
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro del Morrone en esdevenir papa (1294).
És conegut també com Pere Celestí Dugué vida eremítica a La Maiella Abruços, i al seu voltant es formà l’orde dels celestí A la seva cella del Monte Marone, ja octogenari, rebé la notícia que després d’un disputat conclave de 27 mesos havia estat elegit papa Després de cinc mesos de govern, marcats per la influència de Carles II de Nàpols, renuncià el pontificat Bonifaci VIII l’internà al castell de Fumone, al Laci Fou canonitzat el 1313 La seva festa se celebra el 19 de maig
Celestí III
Cristianisme
Nom que adoptà Giacinto Bobo-Orsini en esdevenir papa (1191-98).
Consagrà emperador EnricVI Durant el seu pontificat hagué de resistir les pressions d’aquest respecte a la seva política italiana annexió de Sicília a l’Imperi
Celestí I
Cristianisme
Papa (422-432).
Féu costat a Ciril d’Alexandria en la polèmica contra Nestori, i envià legats al concili d’Efes 431 Trameté missioners a Escòcia i a Irlanda
Celestí Destorrents
Disseny i arts gràfiques
Copista al servei del monestir de Poblet i probablement no monjo.
És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits de Jaume I de Catalunya-Aragó, que acabà el 17 de setembre de 1343, sobre pergamí, per ordre de l’abat Ponç de Copons
Celestí Manalt
Escultura
Escultor.
D’origen modest, féu primer de tapisser Visità París, Itàlia, Bèlgica —on s’inicià en la tècnica de Constantin Meunier— i Espanya, on fou impressionat per El Greco Exposà a París i a Barcelona 1917 Influït per Rodin, ha deixat una obra potent, concisa i pessimista La seva època més rica va del 1904 al 1924 L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat , etc Autor del monument als morts de Ribesaltes La seva Pietat , realització primerenca, és considerada una obra mestra
Celestí Corbacho Chaves
© Socialistes.cat
Política
Polític.
Inicià la seva vida política l’any 1976 com a membre del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , formació de la qual fou designat membre de la Comissió Executiva i secretari de Política Local i Territorial i membre del Comitè Federal del PSOE 2000 Fou diputat provincial des del 1983, alhora que exercia de vicepresident de la Diputació de Barcelona El 1994 fou escollit alcalde de l’Hospitalet de Llobregat Del 1999 al 2001 fou vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya FMC i, dins la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP, ocupà la presidència de la Comissió…
Celestí Barallat i Falguera
© Fototeca.cat
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Collaborà al “Diario de Barcelona”, “Lo Gai Saber”, “Calendari Català” i “La Renaixença” Fou membre 1877 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor 1875 dels Jocs Florals de Barcelona Traduí al català l' Oda als trobadors catalans, de Mistral 1861, i al castellà poemes d’Horaci, Mireio 1868 de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Afiliat al partit conservador, collaborà en la restauració d’Alfons XII i fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1875-77
Celestí Galceran i Carrer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
Fou membre del Centre d’Aquarellistes de Barcelona La seva especialitat fou el paisatge i els aspectes portuaris Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona com les del 1885 i del 1891 Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou 1896 i collaborà a “La Revista Blanca”
Celestí Sadurní i Gurguí
Música
Director i compositor.
Es formà al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig i piano, i obtingué la Medalla d’Argent en finalitzar els estudis, i fou deixeble de J Rodoreda Fou professor de solfeig a l’Acadèmia d’Euterpe i l’Acadèmia Musical de Barcelona, i professor auxiliar de la Casa de Caritat El 1886 fou nomenat sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i el 1896 obtingué la plaça de músic major d’aquesta formació Fou també catedràtic de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ocupà el càrrec de secretari En 1897-1900 i 1906-08 estigué al capdavant de la Societat Coral Euterpe Al llarg…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina