Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
vector polarització
Electrònica i informàtica
Vector P que equival al moment dipolar per unitat de volum que apareix en cadascun dels punts d’un dielèctric sotmès a un camp elèctric E.
polarització
fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per…
polarització
Física
Condició d’una radiació lluminosa (o, en general, electromagnètica) el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.
Si en tots els punts de la direcció de propagació el dit vector roman sempre en un mateix pla pla de polarització , hom diu que la polarització és plana o lineal Si en cada punt de la direcció de propagació el dit vector descriu, en el decurs del temps, una circumferència, hom diu que la polarització és circular , i si descriu una ellipse hom diu que la polarització és ellíptica
polarització
Electrònica i informàtica
Tipus de corrent consistent en el moviment de càrregues en un dielèctric situat en un camp elèctric.
Aquest moviment és momentani si la ddp aplicada és contínua, però és permanent si és alterna El corrent de polarització és sempre addicional al de desplaçament i depèn del dielèctric
polarització
Electrònica i informàtica
En un dispositiu electrònic (tub, transistor, etc), tensió o corrent que, aplicat a l’elèctrode de control, determina el punt de funcionament sobre la corba característica.
El valor de la polarització estableix la classe de funcionament amplificació en els transmisors fa que puguin treballar en règim lineal o en commutació, amb els dos estats blocatge i saturació
polarització
Química
Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d’un elèctrode o d’un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.
Té una particular importància a les piles pila, on, per efectes diversos sobretot deposició dels gasos despresos pel corrent, i especialment hidrogen a l’elèctrode positiu, disminueix la tensió útil Per a combatre-la hom incorpora a la pila el despolaritzador adequat
polarització
Electroacústica
En els sistemes d’enregistrament magnètic, superposició d’un camp magnètic addicional al creat pel senyal a enregistrar, a fi d’aconseguir una linealitat acceptable en el funcionament.
Pot ésser amb corrent continu o altern, però és emprat gairebé sempre un corrent altern de freqüència ultrasonora magnetòfon
polarització rotatòria
Física
Gir del pla de polarització d’un feix de llum polaritzada, provocat en travessar una substància dita òpticament activa (activitat òptica, poder rotatori).
La polarització rotatòria fou descoberta per Francesc Aragó el 1811
polarització elèctrica
Electrònica i informàtica
En un medi dielèctric neutre, fenomen que provoca la separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que el componen i que és responsable de l’aparició, en cada element del volum ΔV, d’un moment dipolar elèctric Δp
.
Formalment, la polarització elèctrica P és definida per P = Δ/Δ V
polarització dielèctrica
Electrònica i informàtica
Modificació, de caràcter vectorial, que experimenta un dielèctric sotmès a la influència d’un camp elèctric.
És deguda a l’orientació de les càrregues moleculars Hom l’expressa mitjançant el vector polarització P = D—D o = D o ε r — 1, essent D el desplaçament, D o el desplaçament que hi hauria en el buit i ε r la permitivitat relativa