Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
palau d’Altamira
Història
Castell situat en el terme municipal d’Elx (Baix Vinalopó), assentat vora el palmerar.
Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior, pertangué als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira
Centre de Cultura Tradicional — Museu Escolar de Puçol
Museu
Museologia
Institució cultural i pedagògica creada el 1968 a la partida de Puçol (Elx, Baix Vinalopó).
El centre fou creat a instància d’un collectiu de mestres sensibilitzats per l’estudi i la difusió dels oficis i tradicions del Camp d’Elx Aplega una destacada collecció de fons etnogràfics i està concebuda com a eina de coneixement de l’entorn i d’educació en valors a partir del patrimoni, on els propis escolars porten a terme tasques d’investigació, estudi i difusió del llegat cultural illicità El 2009 la UNESCO l’inclogué en el Registre de Pràctiques Excellents en Matèria de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
Fondo
Llacuna del Baix Vinalopó, entre els termes d’Elx i de Crevillent, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó.
Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx Les terres bonificades de les Pies Fundacions Sant Felip Neri la limiten per ponent Constitueix una important reserva ornitològica unes dues-centes espècies d’ocells, entre els quals es destaquen el cigne i l’agró roig hom hi practica la caça
el Molar
Despoblat
Despoblat del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), situat al sector més meridional del terme, prop del límit amb San Fulgencio, al vessant septentrional de la petita elevació dita serra del Molar
(75 m alt.), a ponent de la Marina.
Fou fundat el 1730 pel marquès d’Elx, però no prosperà per la manca de salubritat del lloc
Lluís Miquel Albentosa i Sánchez
Geografia
Geògraf.
Professor de la Universitat de Barcelona 1968 i de la facultat de Tarragona 1972, s’especialitzà en climatologia Climatología dinámica, sinóptica o sintética 1976 Contaminación atmosférica y cambio de clima en las regiones urbanas industrializadas 1980 sobre Catalunya La aplicación del método estadístico en climatología 105 años de lluvia en Barcelona 1976 Los recursos hidráulicos y la demanda de agua en el Camp de Tarragona 1982
Josep Pons i Samper
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918
Pere Joan Perpinyà
Filosofia
Humanista.
Jesuïta, fou professor de retòrica als collegis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal 1555 i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma 1563 i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als collegis de la Companyia Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma
Francesc de Paula Gaitan i Pasqual
Metge i cirurgià.
Matà un militar en un duel i fugí a Itàlia Estudià a Pisa, on es doctorà, i passà a Egipte, al servei del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat Creà un centre universitari d’estudis mèdics al Caire Durant l’epidèmia de còlera del 1831 i la de pesta del 1835 es féu remarcar per la seva abnegació Publicà diversos tractats mèdics en italià
Vicent Molina i Foix
![](/sites/default/files/media/FOTO/43193.jpg)
Vicent Molina i Foix
© Universidad de Cantabria
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002 , El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions Con tal de…
Alberto Miralles
Teatre
Escriptor i director escènic.
Titulat per l’Institut del Teatre de Barcelona, pertangué a l’avantguarda del teatre independent al capdavant del grup Cátaro, que fundà el 1966 i amb el qual realitzà espectacles com Cátaro 67 i Cátaro-Colón 1968 Entre altres guardons, obtingué el Premio Nacional Universitario 1962, el Guipúzcoa 1968 i el de la Real Academia 1975