Resultats de la cerca

Es tracta, generalment, d’un ninot compost d’un cap i uns braços enganxats al vestit sovint sense un cos sòlid a sota dins el qual el titellaire fica la mà per tal de fer-lo bellugar Segons que ho demani l’acció, les mans poden ésser canviades per altres mans amb garrot, espasa, etc Per a la representació dels putxinellis, el titellaire s’amaga darrere una cortina o una espècie d’ampit de fusta, o boca d’escenari alçat, per damunt dels quals fa sortir les figures En el parlar, generalment hom estrafà la veu, de vegades amb l’ajut d’una llengüeta Les representacions són fetes, al més sovint, a…

El cant pla fou introduït a Anglaterra pel monjo Agustí de Canterbury -~ 605, enviat pel papa Gregori I Poc temps després, la música era ensenyada a Canterbury, Malmesbury, York, etc La participació anglesa en el repertori litúrgic occidental consistí a crear antífones i oficis en honor dels sants i màrtirs anglesos El cant pla anglès es troba en una gran part codificat en l' Usus Sarum , del començament del s XIII, que conté el ritu de Salysbury, que serví de base a la litúrgia anglicana El cançoner de Cambridge s XI conté la línia musical profana amb text llatí cants polítics, cançons…

James Burbage 1530 — Londres 1597 construí un edifici teatral anomenat The Theatre, als afores de Londres 1576-77, i tingué part al teatre Blackfriars El seu fill Cuthbert Burbage 1566 — 1636 fundà el teatre The Globe 1599, un dels accionistes del qual fou Shakespeare Richard Burbage 1573 — Londres 1619, fill segon de James, fou el membre més destacat de la família, el millor actor de la cèlebre companyia Chamberlains Men, inspirador de Shakespeare i intèrpret màxim dels seus protagonistes i dels de Ben Jonson i d’altres autors elisabetians

Isaac Cruikshank Edimburg ~1756 — Londres 1810 s’establí a Londres i es dedicà a la caricatura política El seu fill George Cruikshank Londres 1792 — 1878 satiritzà, amb els seus dibuixos humorístics, la societat anglesa de l’època Collaborà en periòdics illustrats i publicà diverses colleccions de dibuixos

Llur fortuna s’inicià amb George Calvert Kipling, Yorkshire ~1580 — Londres 1632, que fou secretari d’estat 1619 i membre de la Cambra dels Comuns assistí Jaume I d’Anglaterra en les seves disputes contra els protestants i fou partidari de la impopular aliança amb el rei de Castella el 1625 es convertí al catolicisme i fou nomenat primer baró de Baltimore Irlanda El 1621 se n'anà a Terranova amb permís per a fundar-hi una colònia Tornà més tard a Anglaterra, on morí abans d’obtenir la concessió efectiva d’una nova colònia al Potomac, concessió que fou transferida al seu fill Cecil Calvert…

Associat al seu germà Alexander Macmillan 1818-96, ambdós adquiriren diverses llibreries, i assoliren èxits extraordinaris amb la publicació d’obres de ChKingsley i ThHugues Convertida en societat limitada 1893, esdevingué una de les editorials més importants del món, amb diversos establiments als EUA i a les zones d’influència anglesa

L’elegància de les seves realitzacions i un humanisme típicament burgès, dels quals la formació teatral i el decorativisme foren els principals instruments, el converteixen en el millor exemple del cinema britànic en la cruïlla entre el victorianisme i les generacions de postguerra El seu primer film, Shooting Stars 1927, anà seguit dels èxits A Cottage at Dartmoor 1929, Tell England 1930 i Pigmalion 1938 Durant la guerra contribuí a l’esforç patriòtic del seu poble, i el 1945 donà la seva millor obra, The Way to the Stars

Segon comte de Tyrone i nebot del darrer rei —Shane O'Neill— d’aquesta contrada Lluità contra els anglesos per la llibertat de l’Ulster i, aliat amb Castella, reeixí a fer insurgir Irlanda sencera 1598-99 Els anglesos, reforçats, el venceren, i el 1603 se sotmeté El 1607 hagué de fugir d’Irlanda El seu nebot Owen Roe O'Neill ~1590-1649 serví trenta anys els reis de Castella i intentà, endebades 1642-46, de vèncer els anglesos a l’Ulster

Encapçalà la resistència escocesa contra la invasió d’Eduard I d’Anglaterra, i derrotà els anglesos a Stirling 1297, però fou vençut a Falkirk 1298 Pres pels anglesos 1305, fou traslladat a Londres i executat

Net de Llewelyn I, el 1267 es feu reconèixer príncep de Galles pels anglesos Sotmeté els prínceps gallesos del nord, però fou finalment derrotat pels anglesos Amb la seva mort acabà la independència del País de Galles