Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
falç
© fototeca.cat
Agronomia
Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l’herba i que consisteix en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l’altre amb una espiga que hom recobreix amb un mànec de fusta.
Per tal com ha estat considerada l’arma que brandaven els segadors durant l’avalot de Corpus de Sang, ha esdevingut un símbol de reivindicació nacional catalana Encreuada amb un martell és l’emblema de l’URSS i dels partits comunistes i d’alguns de socialistes simbolitza la unió dels camperols i del proletariat industrial
Falç
Despoblat
Despoblat del municipi de Tolba (Ribagorça), dins el terme de les Segarres Baixes.
Hi ha restes de l’antiga església parroquial Sant Just, del segle XI, i del castell de Falç , els senyors del qual eran castlans de Ribagorça Arnau Mir de Tost el llegà 1071 a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda
la Falç
Publicació periòdica de la Catalunya del Nord, d’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats.
El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a la seva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins el catalanisme nord-català d’esquerres, del qual…
La Nova Falç
Periodisme
Publicació periòdica de Catalunya apareguda el 1977, mensual fins al número 25 i bimestral a partir del 26.
Inicialment òrgan d’una dissidència de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de La Falç , esdevingué portaveu de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels Països Catalans a la Catalunya del Nord Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l’òptica de nacionalisme d’esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots els Països Catalans També inclou sovint dossiers sobre temes monogràfics diversos
falç del cerebel
Anatomia animal
Envà vertical i mitjà, replec de la duramàter, situat a la part més posterior de la cavitat cranial, entre ambdós hemisferis cerebrals.
falç del cervell
Anatomia animal
Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.
Joventut Nacionalista La Falç
Història
Agrupació catalanista formada el 1918 a Barcelona, en escindir-se del grup La Renaixença, que es decantà cap al socialisme.
Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà…
segar
Agronomia
Tallar (les messes, l’herba, etc.), amb la falç, amb el volant, amb la dalla, amb una altra eina semblant o amb la màquina segadora.
Sovint el verb “segar” és reservat a l’acció de tallar el blat o l’herba amb la falç o el volant, mentre que la de tallar amb la dalla és anomenada dallar En alguns llocs el fet de tallar el blat sense collir-lo és anomenat estassar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina