Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Tezcatlipoca
Mitologia
Divinitat mixteca, adoptada pels asteques de Mèxic.
Déu de la nit, de les tenebres, del cel nocturn, de l’hivern i del nord, era també el déu de la justícia i de la venjança i, com a tal, exigia víctimes humanes També fou adorat pels tolteques
afillat | afillada
Persona adoptada com a fill per un estrany.
redingot
Indumentària
Peça de vestir que és com un capot de poca volada i amb mànigues ajustades.
La forma de redingot és adoptada de vegades per a la creació d’abrics
Ascerris
Ciutat
Nom d’una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera.
Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d’altres situen Ascerris a Calaf
sahariana
Indumentària
Jaqueta llarga, de roba generalment lleugera, amb butxaques sobreposades i amb cinturó.
Antic uniforme militar de les tropes colonials, hom l’ha adoptada sovint en la indumentària civil
digamma
Lingüística i sociolingüística
Terme usat per a referir-se a la representació gràfica , en forma de doble gamma (Ƒ), del waw —avui desaparegut— dels dialectes grecs, procedent de l’indoeuropeu.
Aquesta grafia fou adoptada posteriorment en llatí per a representar un so fricatiu labiodental sord f
destalonar
Tecnologia
En una eina de tall de perfil constant (freses, mascles de roscar, eines de forma, etc), despulla que hom dóna a la cara més pròxima a la superfície de la peça mecanitzada, per tal que en reafilar l’eina aquesta no perdi la forma del perfil de tall.
La forma adoptada és generalment una espiral d’Arquimedes Hom realitza aquesta operació en el torn de destalonar
vigília
Història
Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba.
D’origen militar macedoni, la vigília fou adoptada pels romans, i indicà primerament cadascun dels torns de guàrdia nocturns, en contraposició a les excubiae o guàrdies diürnes
llondro
Transports
Embarcació aparellada amb tres pals i vela llatina, de 150 a 300 tones d’arqueig, emprada a la Mediterrània des del s XV fins a mitjan s XIX.
Semblant al xabec, se'n diferencia pel fet d’ésser més alterosa, més plena de proa i amb major calat Embarcació inicialment mercantil, fou adoptada sovint pels pirates mediterranis