Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Pesillà de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, aprofitada per l’antic camí vers el Conflent.
El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial
Sant Misteri
Història
Relíquia de la Vera Creu venerada a Cervera, coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi —resistència a ésser partida i degotament de sang— ocorregut el 1540.
La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma 1527 Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Ramon Padró 1787-1810 En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567 El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó
Ermengol I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (992-1010).
Fill segon del comte Borrell II de Barcelona , Girona, Osona i Urgell, el qual succeí en aquest darrer comtat Benvist i considerat a Roma, on anà dues vegades el 998 i el 1001, mantingué així mateix excellents relacions amb l’església local, especialment amb el bisbe Salla, amb qui negocià la promoció del nebot, l’ardiaca Ermengol, a la seu urgellitana Lluità, en la part meridional del comtat, contra els sarraïns de Lleida i caigué presoner en l’acció d’Albesa 1004 El 1010 acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona en la famosa expedició a Còrdova i fou un dels prohoms…
Menàrguens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…
Ramon Borrell I de Barcelona
© (monestir de Poblet) Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona-Girona-Osona (992-1017).
Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que destruí Manresa…
la Portella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…
Bardaixí
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc (Ribagorça), que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
El 1364 un Arnau de Bardaixí fou comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa i defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12 La seva adhesió a la causa de Ferran d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell Un gran nombre de línies foren originades aleshores La línia dels senyors de Conques, la casa pairal de Benasc, fou continuada per Arnau de…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de…
Joan de Bardaixí
Història
Cavaller, senyor del Catllar (Tarragonès) i de Gimenells (Segrià), fill d’Antoni de Bardaixí, senyor d’Albesa.
Camarlenc d’Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega 1420 i de Nàpols 1423, restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat Serví a la flota de l’infant Pere fins el 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova Prengué part en la guerra contra Castella del 1429
Camporrells
Llogaret
Llogaret del municipi d’Albesa (Noguera), situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de la vila.