Resultats de la cerca

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja…

Format inicialment per Erwin Fritz, Sammuel Gerber, Rolf Hesterberg, Hans Hostettler, Niklaus Morgenthaler i Alfredo Pini, cal destacar-ne l’ús del formigó vist com a sistema constructiu i d’expressió estètica, que es manifesta al llarg de les seves obres Es destaquen, entre d’altres, l’Escola d’Alts Estudis de Sankt Gall, i la Colònia Halen de Berna, model d’organització d’habitatges unifamiliars agrupats

Tanmateix, el minimalisme no pot definir-se amb claredat, per tal com els que en són considerats representants solen desvincular-se'n gairebé sempre Hom considera Philip Glass el pioner d’aquest estil, sobretot en les òperes Einstein on the beach , Satyagraha i Akhenaten Posteriorment, molts compositors han estat influïts més o menys directament per aquesta estètica, des del mateix Nyman a les seves bandes sonores de películes de Peter Greenaway i a l’òpera The Man Who Mistook his Wife for a Hat , fins a John Adams a les òperes Nixon in China i The death of Klinghoffer

Tanmateix, el que és definidor no és la condició pobra dels objectes, sinó la seva sintaxi dins el conjunt obra d’art Un exemple típic a Catalunya podria ésser la major part de l’obra de Tàpies Cal diferenciar-lo de l' arte povera , terme formulat pel crític italià Germano Celant, amb el qual hom entén la presentació i intervenció mínima de materials diferents animals, vegetals, minerals, objectes amb la finalitat de mostrar les seves propietats plàstiques en relació amb les seves propietats físiques

Estudià música i filosofia a la Universitat de Torí, de la qual és catedràtic d’estètica musical Estudia la tradició musical occidental en un context ampli, influït per l’historicisme L’estetica musicale dal Settecento ad oggi 1964, Empirismo e classicismo 1965 i Gli enciclopedisti e la musica 1971 i L’estetica musicale dall’antichità al settecento 1976, Musica e pubblico dal Rinascimento al Barocco 1984 La musica nella tradizione ebraica 1994 i Estetica della musica 1995 Membre del consell editorial 1992 i editor 1998 de la Rivista Italiana di Musicologia