Resultats de la cerca

El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del tràfic marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…

Estudià a Itàlia, on rebé la influència de Ticià i del Tintoretto Pintor de retrats collectius, la seva obra, conservada sobretot al Rijksmuseum d’Amsterdam, representa un avenç en la composició respecte a la de Dirck Jacobsz

Dedicat preferentment al paisatge, en els seus quadres, que es troben en diferents museus del món Amsterdam, París, Londres, Berlín, Brusselles, etc, copsà amb un to poètic els clars de lluna, les sortides i les postes de sol i els efectes de la llum

Estudià flauta de bec amb Kees Otten al Liceu d’Amsterdam i es llicencià en musicologia a la Universitat d’Amsterdam De manera autodidàctica, perfeccionà la tècnica de les flautes de bec i travessera renaixentista i barroca, i es convertí en l’intèrpret més destacat d’aquests instruments i contribuí decisivament a la seva revaloració Amb només 21 anys 1955 fou nomenat professor del Conservatori de la Haia Fou també professor visitant de les universitats de Harvard i Berkeley Amb Gustav Leonhardt  i Nikolaus Harnoncourt  inicià els anys seixanta la revolució de la…

Treballà a Anvers i a Amsterdam És autor de moltes obres de temàtica religiosa i fou un dels iniciadors de la pintura de tema popular com a gènere independent, que aviat es generalitzà arreu d’Europa El seu estil, d’un fort realisme, té ressonàncies manieristes Tractà de temes quotidians amb un punt d’humor i de lirisme La lletera 1543, El dinar dels pagesos 1556, La cuinera 1559, etc

Amb J van Goyen i J Ruysdael aprox 1661, és un dels tres grans paisatgistes holandesos Nomenat taxador-jurat de la vila d’Amsterdam 1668, negligí la pràctica artística El seu estil es caracteritza per l’anecdotisme i un cert preciosisme, que reflecteix un concepte idíllic de la natura És un precursor dels paisatgistes francesos del segle XIX Hom en destaca el quadre L’avinguda de Middelharnis 1689, National Gallery, Londres

Deixeble a Leiden 1621-23 dels pintors italianistes Jacob Isacszoon van Swanenburch i Jacob Symonszoon Pynas El 1624, a Amsterdam, freqüentà el taller de Pieter Pieterszoon Lastman, el qual hom creu que conegué l’art de Caravaggio Aquest mateix any obrí el seu estudi a casa dels seus pares L’any 1631 es traslladà definitivament a Amsterdam Es casà 1634 amb Saskia dona rica que li donà la tranquillitat econòmica i humana i la possibilitat a la seva afecció colleccionista, que morí el 1642 després d’haver-li donat l’únic fill que sobrevisqué, Titus Hom pot parlar de Rembrandt des d’una visió…

Conreà el retrat, tant individual com corporatiu, a la manera de l’escola holandesa del s XVII El seu estil és minuciós i recerca més la semblança física que la introspecció psicològica dels personatges

Influït per la narrativa espanyola i la francesa, escriví farses populars, De klucht van de koe ‘La farsa de la vaca’, 1612, i comèdies, Het moortje ‘El moret’, 1615, sobre L’eunuc de Terenci

Influït per Willem Bilderdijk, es féu calvinista 1822 Antiliberal convençut, defensà l’ordre antic a Bezwaren tegen den geest der eeuw ‘Objeccions contra l’esperit del segle’, 1823 Publicà també Hagar 1848 i De Chaos en het Licht ‘El caos i la llum’, 1850